QUART
Mentre baixava
l’escala – com que es tractava d’un primer pis, si no anava carregada mai
agafava l’ascensor -, el mal auguri se li bellugà de nou pel cap. Mai plegava
tant tard i, en conseqüència, no s’havia adonat que després de mitjanit
transitava poca gent pels carrers, i que fora dels de la zona més cèntrica els
altres fosquejaven i no convidant a passar-hi assossegat. Fins arribar al seu
pis li quedava una bona tirada, deu minuts ben bons anant de pressa; però, no
s’hi amoïnà massa perquè l’havia fet tantes vegades de dia aquell recorregut
que, malgrat fos de nit, podia dir que se’l coneixia de memòria; a més a més,
després de totes les peripècies d’aquell dia la seva preocupació principal no
era per on passava, sinó donar-hi voltes a quina devia ésser la causa que els
seus amos no s’haguessin presentat a sopar a l’hora, i que la mestressa quan
finalment hi va parlar, per la veu deduís que estava molt trasbalsada. Caminava
tan d’esma, distreta en llurs cabòries, que no va adonar-se fins que s’hi va
mig entrebancar en tombar la cantonada, de l’embalum que feien tres paios
pràcticament aclofats contra la paret del xamfrà.
Es
podia dir que l’esbalaïment va ser mutu, car aquells paios tampoc se la devien
esperar una mossa voltant pel carrer a aquelles hores intempestives. Quan es
varen desensopir i es posaren drets, la Kauta va pensar que tenien tota la
traça d’ésser uns pòtols fastigosos, i feta aquesta constatació és quan la va
envair la basarda; sobretot en veure mitja dotzena de llaunes de cervesa
escampades per terra i en sentir els lladrucs d’un gos que feia tota la ganya
d’anar prim de panxa, el qual va aparèixer darrera d’ells. Aleshores, només se
li va acudir esquitllar-los i fugir, apressant el pas. Però, en mala hora
prengué aquesta decisió! En veure-la tan espantada, mentre el gos no parava de
bordar-la, un dels tres paios se li va abraonar: - Ep!, para el carro moreta. On vas a aquestes hores? Que potser t’has
escapat del teu marrà perquè et volia encular? – la va escridassar el que
semblava menys col·locat dels tres, puix els altres anaven tan trompes que prou
feina tenien per mantenir-se drets i que no se’ls hi escapés el gos.
La
Kauta, presa d’un atac de pànic, va arrancar a córrer com una boja, sense que
pogués impedir que aquell desmanegat li arrabassés de les mans la coixinera del
menjar: - Venja’m que hi portes aquí,
mala puta!
La pobra noia no parava de córrer completament desorientada, quasi a
les palpentes en direcció a la Rambla, pensant que en estar més il·luminada
potser hi trobaria gent disposada a ajudar-la. Però va ser a l’inrevés: en
creuar el lateral de la Rambla sense mirar res, no va fixar-se ni en el semàfor
que estava en vermell ni en el cotxe que refiat que tenia via lliure – a
aquella hora qui vols que transiti! -, en plena embragada el conductor no pogué
esquivar el cos d’una persona que, segons ell se li va llençar pràcticament a
sobre del seu potent i ràpid quatre per quatre, que la va envestir fent-li
donar tres o quatre voltes de campana, arrossegant uns metres el seu cos fins
deixar-lo trinxat com un parrac, estampit a la calçada.
El
paio que perseguia la Kauta, en adonar-se de la magnitud de la tragèdia va
girar cua i escampà la boira. El conductor del cotxe, amb traces d’executiu
exultant, que tornava d’alguna festa guapa amb una noia que no es va molestar
ni en bellugar-se del seient, abans d’interessar-se per la pelleringa humana
que havia deixat estesa a terra, va palpar tot esverat el morro del cotxe de
pela llarga que li havia manllevat aquella nit a son pare perquè fanfarronegés
davant la xicota. Després d’avaluar el cost de la topada, s’acostà al cos
tombat a terra per donar-hi una llambregada i en fixar-se en el mocador que li
tapava el cap, exclamà dirigint-se a la seva acompanyant: - Ostres, tu, quina merda! Ens hem carregat
una mora!
Quan van arribar les assistències, de ben segur alertades per algun veí
anònim i insomne, només pogueren acreditar que no s’hi podia fer res per la
víctima i que el noi que l’havia atropellat no parava de repetir com un
esperitat: - Anava com una boja i se’m va
tirar a sobre!
I la seva xicota assentia histèrica amb el cap,
repanxolada a la part de darrera de l’ambulància on un sanitari intentava que
es refés de l’ensurt fent-la respirar dintre una bossa de plàstic. Si la Kauta
hagués estat conscient del què passava, vés si no pensaria que les seves
premonicions si que demostraven, a bastament, que tenia poders.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada