Follow by Email

dilluns, 16 de desembre de 2019

BON NADAL I MILLOR ANY 2020 AMB IL.LUSIÓ




BON NADAL I MILLOR ANY 2020 
AMB IL.LUSIÓ!

       Les festes de Nadal semblava, en temps reculats, que eren acceptades a bastament per pactar una treva als camps de batalla i per frenar temporalment els odis, les revenges, les males sangs... Però des que la informació del què passa arreu del món ens arriba “on line” i les notícies no coneixen fronteres ni horaris, ens hem adonat que, per desgràcia, d’aquells admirables armisticis i altos el foc no en queda ni la mostra per remei, malgrat els esforços de molta bona gent per assossegar o almenys amagar durant aquestes tendres dates la fam, la misèria, la guerra, l’egoisme, l’odi i la violència en general, sota una catifa de flors i violes de conveniència. Ni els propis déus són capaços avui dia d’aturar els accidents, daltabaixos i cataclismes naturals en dies tan assenyalats.

            Però aquesta evidència de la realitat no ens hauria de deprimir si cadascú de nosaltres procura que “es noti” fefaentment la treva de Nadal en tota mena de conflictes i rancúnies casolanes, entre els veïns de la seva escala, entre les amistats del seu cercle habitual, entre els companys de feina, entre els saludats en general. Potser sí que sempre ha estat una utopia la bucòlica imatge d’uns Nadals blancs, amables i encantadors; però, de nosaltres únicament depèn que aquest tòpic sigui una realitat, “malgrat tot”, si arribem a la conclusió que la vida són quatre dies i que no surt a compte passar-nos-els rebotats amb la família, els amics, els veïns, els coneguts i els saludats. No hi ha cap greuge que justifiqui “fer morros” una eternitat. En aquesta vida “tot és relatiu”, com va demostrar amb escreix la teoria de l’Einstein, relativitat a la qual vull retre un homenatge lluint la corbata amb la cèlebre fórmula gravada. Que sigueu molt feliços, que en feu sentir a tothom que se us acosti, i que sepulteu ben fondo i ben lluny dels vostres cors la “mala llet” que alguns ens voldrien fer prendre cada mati per tal de tenir-nos ben collats.

            Aprofito per dir-vos que no tornaré a escriure el blog “A LA MEVA MANERA DE VIURE” perquè reflexionar sobre el que està passant a la societat cada dia em produeix més fàstic, pena i desassossec. Reflexionar o opinar inevitablement t’aboca, encara que no ho pretenguis, a un debat sovint poc gratificant i, en alguns casos, a encasellaments tan injustos i temeraris si els fan els que estan a favor del que escrius com si es tracta dels que hi estan en contra. Tant parlar d’independència i de llibertat, per acabar sent els que més ho prediquen tan poc tolerants amb les idees! Aquesta vegada va en serio: el blog s’ha acabat! I en aquest moment del comiat definitiu no puc oblidar-me dels que han seguit amb més o menys assiduïtat les reflexions que hi he penjat quasi diàriament des del 2007. Moltes gràcies! No us oblidaré.