Els propers dies el soroll que faran els
piròmans i els bruixots amb els seus aquelarres ens atabalarà i hem de procurar
que no ens afecti la moral, perquè des dels mitjans ens bombardejaran amb
estirabots de tota mena de personatges impresentables: apocalíptics,
desguitarrats, hiperventilats, acoquinats, garneus, sorneguers, barruts,
penques i fins i tot picants, considerant que els temps que corren no són per
fer broma. Excitats per la pandèmia hi ha molts piròmans que han sortit de
l’armari per jugar amb mistos, i més d’un bruixot guillat, en canvi, ha penjat
la camisa de força, pensant que sense ella podrien passar desapercebuts, com si
fossin gent normal. Els piròmans i els bruixots s’escampen per tot arreu,
sobretot en temps de crisi o de moguda, i fan de les seves des de tertúlies
mediàtiques, donant la cara sense cap vergonya perquè no den gasten; o tirant
la pedra i amagant la mà, abocant falk news llardoses a les clavegueres
d’internet; o, inclús, amb tota la barra del món fent exhibicions de llengua
viperina des dels escons dels parlaments, com es va fer palès dimarts passat i
molts d'altres tristos dies; en canvi, sorprenent, aquesta vegada els piròmans
i bruixots no han fet el seu numeret vestits d’hàbit des de les trones, almenys
de moment.
Aquests piròmans il·lustrats, després de calar foc
miren de tranquil·litzar els que se’ls escolten o miren esparverats, assegurant
que no cal posar-se nerviós perquè ells tenen la situació controlada, amb
l’extintor sempre apunt per evitar que les flames es propaguin més del compte.
I la societat, almenys una part de la que els piròmans i el bruixots tenen tan
encaterinada, els hi aplaudeixen totes les astracanades refiats que tenint a mà
un apagafocs no cal patir-hi. Però, a la meva manera de veure, els que confien
que a darrera hora sempre algú els traurà les castanyes del foc, és perquè no
han calculat bé la temeritat que representa fer cas de les aixecades de camisa
dels piròmans, i no s’han adonat que el vertader perill per a la societat no
són les flamarades sinó els piròmans que encenen el misto i els bruixots que
munten un aquelarre al voltant del foc. D’acord que les flames es poden apagar
amb un bon extintor, però no sempre el bomber hi arribarà a temps; per aquesta
raó, us asseguro que quan s’entra en aquesta dinàmica d’anar jugant amb foc el
més important de tot és neutralitzar, ridiculitzar, desemmascarar i, si convé,
engarjolar piròmans i bruixots, perquè no puguin atemptar mai més contra la
convivència social.
Ara bé, per entendre’ns,
qui es mereix el qualificatiu de piròman? Doncs, no només el que cala foc
literalment a un bosc o a un edifici, sinó també aquell que encén i atia l’odi,
la revolta, la discòrdia, la calumnia o la revenja. També podríem considerar
que estan bastant tocats pel virus de la piromania aquells bruixots que sembla
que el seu objectiu a la vida sigui portar sempre la contraria a tothom,
simplement per que troben divertit tocar el botet i ser sempre l’esca que faci
impossible resoldre cap conflicte apel·lant al pacte, al consens i al bon
rotllo. Quan es belluguen els piròmans i els bruixots pel entremig, no sol
haver-hi entesa entre les persones de bona fe. ¿N’esteu segurs, doncs, que
darrera tota la confusió a l’entorn del coronavirus no hi estan encalafornats
una colla de piròmans i bruixots que s’ho passen pipa embolicant la troca des
de amb l’assumpte de les mascaretes, fins amb les teràpies, les recomanacions
dels experts sanitaris sobre seguretat individual i, sobretot, fen ballar amunt
i avall les xifres de morts i d’infectats? Jo m’atreviria a dir que puc
assenyalar-ne amb el dit a més d’un, de piròman i de bruixot, i suposo que
vosaltres també, siguin aristòcrates o plebeus; però, val més que anem amb peus
de plom perquè aquests tipus de malxinats per un no res t’envien als tribunals,
que n’estan plens dels seus, perquè escarmentin els que els hi ha vist el
llautó.
Per aquesta raó, recuperant l’esperit de les primeres
reflexions publicades en el marc d’aquest diari del confinat, davant de tot
plegat cal que ens rearmem de moral i d’autoestima, que ens carreguem les piles
amb les conviccions, valors i dosis de sentit comú amb que els pobles sans han
aconseguit sempre sobreviure als daltabaixos, malgrat piròmans i bruixots,
perquè no s’ha deixat prendre la il·lusió de sortir-se’n. Hem arribat a un
extrem com a societat influenciada per les doctrines de la globalitat, que
només ens en sortirem si cadascú de nosaltres s’hi esforça individualment. Ara
no s’escauen redemptors de la humanitat; ni haurà prou amb que cadascú de nosaltres,
des d’on estigui i en la situació emocional que es trobi, faci els possibles
per sobreviure individualment amb dignitat i cops de geni perquè el conjunt de
la societat no es deixi contaminar i sobrevisqui. I els piròmans i piròmanes,
bruixots i bruixes – marqueses incloses – que se’n vagin a fregir espàrrecs.
A LA MEVA
MANERA DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM PRENDRE
MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada