JA TORNA A SER NADAL, però no podem pas dir
que malgrat només hagi passat un any, tot estigui igual que l’any passat. Entre
d’altres coses, se’ns han acomiadat per sempre molta gent que ens estimàvem,
fossin parents, amics o, àdhuc, saludats. És el que toca a la nostra edat: anar
a més funerals que no pas naixements, seguint dempeus amb més o menys
esgarrinxades al cos i rebrecs a la pell. Però el que importa és mantenir-se
vius sense fer-se trampes al solitari,
destriant cada dia el blat de la palla. Els bons moments de les enrabiades, la
serenitat de l’ànima de l’esverament apocalíptic que avui està de moda. I,
sobretot, no deixar-nos prendre la capacitat de pensar sense necessitat de
crosses ni d’influències tòxiques o hiperventilades... Que tingueu un bon
Nadal i traspasseu el 2024 sense cap ensopegada, per repetir la felicitació el
Nadal vinent ...
Els vostre amics: Josep Mª Bertrán Teixidor / Joana Mª Sarret Ribera
(Com les figures del nostre vell pessebre – fràgils ninots de fang pastats amb molt de carinyo per la Joana – que més d’una vegada han figurat a les nostres nadales i que malgrat s’han guanyat el retiro de sobres mentre s’aguantin no es rendiran, com nosaltres. Enguany, la mula i el jesuset s’han perdut, però escantonats i tot presideixen un cop més un racó de la nostra llar)
