PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 9 de novembre de 2016)
● LA SOCIETAT NORD-AMERICANA AL RACÓ DE PENSAR, I L’EUROPEA QUE POSI LA BARBA
A REMULLAR.- El que avisava en la reflexió d’ahir vespre que podia passar, ha
passat: milions de Trumps festegen la victòria dels “que es fotin!”. Hi havia
gent que se’l temia aquest daltabaix, però ningú s’ho creia que es fes realitat
el gran disbarat, perquè és deien: “la nostra societat no permetrà que la farsa
vagi més enllà i aquest escalfa-braguetes d’en Trump haurà d’empassar-se els
insults i les barroeries de milionari fatxenda i prepotent”. Doncs mira, la
societat nord-americana per mi ja té ordres d’agenollar-se al racó de pensar perquè
l’ha fet grossa; però la resta dels que no s’han deixat ensibornar pel discurs
masclista, xenòfob, incendiari i provocador del candidat sense partit també cal
que, quan més aviat millor, es preguntin com pot ser que tanta gent se senti
tan frustrada, amargada i pràcticament arran del suïcidi com per fer president de
la primera potencia mundial a algú que vol capgirar-ho tot al crit de “primer
nosaltres!”. No ha parlat de racisme expressament, però no ha deixat de
senyalar amb el dit tots els que, en la seva opinió, li fan nosa. No ha renegat
obertament de la solidaritat i la col·laboració internacional, però s’ha
declarat rabiosament partidari que de les butxaques dels nord-americans no en
surti ni un sol dolar per contribuir a la defensa dels seus socis i amics, ni
per lluitar contra el canvi climàtic, ni per escalfar cadires en fòrums i clubs
internacionals dels quals els nord-americans acabin pagant-ne les misses. “Qui
tingui problemes que se’ls resolgui, que nosaltres ja ens sabem espavilar pel
nostre compte” – és la seva filosofia de capçalera, renunciant a ficar el nas
en cap conflicte del qual no en tregui més que maldecaps i pèrdues. “Qui necessiti
que li traguem les castanyes del foc, que ens pagui el servei” – repetia per si
algú encara no se n’havia assabentat de les seves intencions.
A la meva manera de veure, però, el problema és que no es tracta d’un
fenomen aïllat, d’un furóncol al cul de Nord-Amèrica que se li ha de deixar fer
el seu curs sense posar-s’hi nerviós, sinó que el partit dels “que es fotin”
està guanyant més militants cada dia i a tot arreu, encalafornats en moviments,
espais o plataformes que alimenten la indignació popular pels abusos del
sistema, de l’establishment i de les oligarquies de tota mena. La seva ideologia
és populista a cara de gos, atiada des de la dreta o des de l’esquerra, tant s’hi
val, i fins i tot des dels extrems. Si donem una ullada per Europa,
n’identificarem fàcilment la petjada d’aquest llop feixista disfressat amb pell
de xai que ja va tenir profetes com Berlusconi i Le Pen, culminant recentment
en els ideòlegs del Blexit, passant per tots els partits polítics que fan
bandera de la protecció contra la invasió
dels immigrants en busca d’asil, que fugen de la guerra i de la misèria que els
establishments armamentistes dels propis països que els foragiten, sembren indiscriminadament
arreu, per arrodonir les fortunes de gent com l’inefable Trump, que remenen les
tramoies mundials des de darrera el canyer on s’amaguen els terribles “dotze
apòstols”, de quina existència alguns ingenus encara en dubten, no obstant són els que mouen en definitiva, subtilment o
barroerament, els fils dels destins de mandingues i poca-robes com nosaltres.
Avui a EE.UU. se n’ha viscut un altre capítol d’aquesta decadència d’una
societat que deserta dels valors i referents tradicionals perquè no li
serveixen de res des que s’ha adonat que són manipulats des del propi sistema
perquè serveixin de miratge inútil. I els que en són les víctimes d’aquest
encaterinament pervers que, en el millor dels casos només els ofereix canviar
pets per merda, encara ho festejaran tirant coets i emborratxant-se fins que es
pongui el sol d’aquest dia tan trist. Quan s’adonin del terrible error a que s’han
vist abocats, ja no servirà de res anar-se’n cap cots al racó de pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada