Què
és un ERTO, en definitiva? Doncs, pels que no teniu per mà aquestes coses, és un
expedient de regulació
temporal d'ocupació que permet que l'empresa suspengui, durant un
temps limitat, els contractes de tots els empleats o d'una part,
en el cas del coronavirus per causa de força major ja que l'activitat de
l'empresa es veu paralitzada per ordre de les autoritats. Per aquesta raó el seu
tràmit hauria de ser àgil i d’efectes immediats puix el que es pretén és que el
treballador que no ha estat acomiadat sinó només suspès transitòriament de feina,
com si diguéssim en excedència tècnica, mentre duri l’estat d’alarma cobri el 70%
del seu salari de cotització, en quina base reguladora ja estan incloses les
pagues, sempre que la seva empresa no li millori voluntàriament els tractes. El
treballador hi té dret encara que no tingui el període de carència cobert, i el
temps que hi passi en aquest impàs no li restarà prestacions d’atur en un
futur. És a dir, la idea era que els treballadors toquessin calent a final de
mes, però com que no ha sigut així s’ha creat a moltes cases – cada casa és un
món i en època de crisi un escenari de drames i tot – un greu problema de liquiditat.
Precisament, doncs, que se’ls hi
estronqués la liquiditat és el que ha acabat passant i molts treballadors no n’han
vist ni cinc de les solemnes promeses del govern de que tot aniria com una seda.
Però si aquest incompliment ja és prou lamentable per si mateix, el que fa
vessar el vas de la paciència és l’excusa que ha donat l’administració en tenir
la cara de justificar aquesta negligència: que amb el personal de que disposen
per tramitar els expedients per via telemàtica i no presencial no saben ni com
posar-hi i que es necessita una ampliació de plantilla per treure el tap de l’embús.
Perquè entengueu el que tracto d’explicar: els ERTO han topat amb la santa
burocràcia d’aquest país que, qui sap si per tenir la seva menjadora assegurada
plogui o nevi, no s’esforça gaire a prendre iniciatives al marge de protocols i
rutines. Com sempre, i sort en tenim d’això, hi ha excepcions brillants, però
no són suficients per desencallar aquest monstre que, massa sovint, enlloc de
resoldre problemes en alguns cas els complica, enquista i acaba podrint-los i
tot.
En el cas
concret de la tramitació dels ERTO, per ser just amb el funcionariat, no tota
la culpa de la falta d’eficàcia rau en ells sinó en la mandra o desconfiança de
la classe política en general per simplificar segons quins actes administratius
prescindint de la burocràcia i delegant, per exemple en el cas dels ERTO, la
gestió del pagament en les mateixes empreses. Si l’administració les obliga a tramitar
ERTOS enlloc d’EROS per assegurar que no hi hagi acomiadaments i el teixit
industrial no se’n vagi a fer punyetes a resultes de la crisi sanitària i es
pugui reconstruir l’economia sense massa trencadissa, ¿per quina raó, ostres
pedrer!, no es delegava en les empreses fer el pagament directe dels subsidis
al seus treballadors, per així assegurar-se que ningú a final de mes es
trobaria amb una mà al davant i una altra al darrera? No hagués estat més
senzill liquidar mensualment amb les empreses el rescabalament de l’avançament
que no pas col·lapsar els serveis telemàtics de treball amb les gestions
individuals de cada treballador?
No s’ha de ser gaire espavilat per prendre
decisions pràctiques i productives com aquesta, sobretot en situacions d’emergència
com l’actual. No crec que fos gaire complicat de comprovar que tots els
pagaments tramitats des de les mateixes empreses no servissin per amagar cap ou
ni fer trafiques; hagués estat suficient, per exemple, que els sindicats
verifiquessin les “nominilles”. Si les oficines de treball s’haguessin desempallegat
dels ERTOS, podien haver-se ocupat de tramitar sense tanta pressió els expedients
individuals dels autònoms, que aquest sí no tenen altre remei que fer cua i que,
per cert, també passen per vertaders calvaris abans no es confirma el seu dret
a cobrar allò que els hi pertoca per anar fent la viu-viu. A la meva manera de
veure, un país que no faci una neteja a fons de la mentalitat burocràtica que té
segrestada l’administració, les promeses voluntaristes i potser de bona fe dels
polítics sempre corren el perill de quedar encallades, i potser entorpides i
tot, als despatxos dels funcionaris. Un exemple ben recent d’aquesta afirmació el
tenim, per una banda, amb la voluntat política de donar facilitats a la creació
d’empreses en un plis-plas i, per altra, les repetides queixes dels emprenedors
que es tornaven bojos amb els entrebancs burocràtics que se’ls hi acumulaven a
l’hora de la veritat. Només s’ha de consultar l’hemeroteca per comprovar
aquesta realitat. Si no se’m prengués com una boutade, afegiria que si aquestes
solucions que he posat no les veuen clares estaria disposat a posar fil a l’agulla
per treure de l’encanteri i el papanatisme a les “llumineres” que ens governen.
El problema és que estic jubilat, però m’hi jugo un pèsol que trobarien
professionals com jo, disposats a simplificar aquests tràmits dels ERTOS i
potser fins i tot ho farien gratis si servís per donar una lliçó de “modos” a
una colla de paràsits.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada