DIARI D’UN CONFINAT (62è dia) – ENS FARAN TORNAR BOJOS AMB TANT CONTRADIR-SE

Fa tres reflexions que denunciava que l’administració fes els ulls grossos en qüestió de mesures de seguretat en llocs tan estratègics com aeroports o ports marítims, amb els pocs viatgers que arribaven a Espanya des de l’estranger o amb els que agafaven vols per desplaçar-se des de dintre del territori nacional. Tal com havíem previst, l’endemà de ploure’ls-hi crítiques a dojo, “el gobierno” es va despenjar amb una ordre ministerial que recalcava l’obligació de respectar rigorosament la distancia de seguretat entre els passatges i va sorprendre'ns decretant una quarantena obligatòria de 14 dies per als forasters. Em costa molt de creure que algú tingués una idea tan estúpida per “desmotivar” el turisme, perquè malgrat a alguns ministres no van sobrats no crec que siguin imbècils com per retòrcer el coll a la gallina dels ous d’or. Però, mentre les organitzacions empresarials posaven el crit al cel, sobretot després que el ministre Garzon cantés les veritats quan no tocava, vet-aquí que des de la Comissió Europea fan una crida als estats membres més potencialment perjudicats per la crisi turística, com a conseqüència de les restriccions imposades pel coronavirus, perquè es posin d’acord per tirar endavant una directiva que permeti la lliure circulació aèria entre països comunitaris relaxant les fronteres perquè es restableixi el flux turístic: per exemple oblidant-se de les quarantenes i d’esponjar la capacitat dels avions per mantenir la distancia de seguretat, mentre els passatgers no es descuidessin de posar-se el morrió reglamentari.

             D’altra banda, encara no ens hem aclarit pel que fa als morrions o mascaretes, si el seu ús ha de ser o no obligatori. No hi ha cap país que coincideixi en les recomanacions i, el que és pitjor, el missatge que es dona de bon matí sovint no arriba intacte al capvespre, ja que és substituït per una versió diferent corregida o augmentada. D’això no se’n diu simplement disbauxa o mala coordinació, sinó que és un símptoma clar de que tothom va una mica perdut. Tan bon punt ens diuen que hem de tapar-nos nas i boca a totes hores, com només quan estem en llocs tancats; tan bon punt és obligatori portar mascareta com es matisa que només es tracta d'una recomanació voluntària... Aquesta baliga-balaga, francament, no serveix per res més que per desconcertar una població que ja comença a estar-ne força tipa de com es va amanint comunicat darrera comunicat sobre la marxa, fent una tal pudor d’improvisació que tomba d’espatlles a una audiència cada vegada més perplexa i a la qual, tanmateix, li agradaria de saber per quins set sous a les farmàcies no es troba esperit de vi de 96 o 70 graus per fabricar desinfectant econòmic ni guants de làtex, dos articles que seria ben normal de trobar a ca l'apotecari, llevat que s’estigui al tercer món. Per ventura no hi ha ningú que fabriqui uns productes tan de batalla i elementals? Fa dos mesos que escassegen i no sembla que s’hi pensi posar remei. D’altra banda, l'esperpèntica guerra de mascaretes declarada les diferents administracions públiques: unes les regalen, altres en regulen un preu mínim, mentre els més espavilats les venen al preu que els rota. Ahir vaig veure a l’aparador d’una botiga de ringo-rango unes mascaretes de disseny, molt xics i cares; potser entre els morrions també hi ha classes? Al pas que anem, no m’estranyaria que qualsevol dia en Tous en tregui un model amb l’osset característic de la marca brodat i de diferents colors, perquè facin joc amb el vestit.

Però el que realment em destarota de tot plegat, és aquesta camàndula de la "immunitat del ramat". Després de la primera tongada de tests realitzats, resulta que el percentatge de població immune no arriba al sis per cent, la qual cosa sembla que ha sorprès i ja s’han escoltat veus de politicastres i de comentaristes desestabilitzadors a sou dels mateixos que agiten, per exemple, el barri de Salamanca, argumentant hipòtesis inversemblants, ximples i reaccionaries com que potser el confinament ha estat contraproduent, perquè malgrat fer tanta bondat per a no infectar-nos, resulta que no s’han creat prou anticossos perquè no hi ha prou gent que s’hagi contaminat. Només em faltava escoltar aquesta bajanada. Si no ho he entès malament, segons aquests “experts de pacotilla” que aprofiten la mínima oportunitat per posar zitzània, resulta que la "immunitat de ramat" només s’aconsegueix quan una gran part de la població es contamina, es cura, i genera anticossos. És a dir, que la quantitat de població immune és inversament proporcional amb la de població contaminada. Si aquesta conclusió fos certa, que no ho és, quedar-se a casa i prendre precaucions no serviria de res? És molt bèstia, propagar un disbarat tan colossal, encara que qui l'escampi ho faci de bona fe, perquè tothom té l'obligació de pensar una mica abans d'obrir la boca, ja que en cas contrari és que no es gira rodó. Les pandèmies només es dobleguen amb higiene constant, distanciament social, tapant-se nas i boca sempre que hi hagi risc de contagi i usar guants per no entrar en contacte amb superfícies infectades. I no per protegir-se personalment, sinó per no propagar el virus a altres. És ben senzill el comportament a seguir, encara que sigui emprenyador, perquè és el que toca fins que la ciència no trobi un fàrmac que neutralitzi la mala llet del microbi, esperant la vacuna. Per favor, que s’aclareixin d’una vegada els missatgers si no volen que acabem bojos. A la meva manera de veure, cal insistir més en els missatges positius i estalviar-nos d'amenaçar contínuament amb rebrots. ¿No havíem quedat que confinant-nos, rentant-nos les mans, posant-nos mascareta i mantenint una distancia social de dos metres podríem anar tirant sense deixar-hi massa pèl? Doncs, que no ens treguin aquesta mínima esperança de salvar els mobles especulant amb més incerteses!

A LA MEVA MANERA DE VEURE tabrilde@blogspot.net 

NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM.