No és que en sigui un fan ni que sempre m’hagi caigut
bé , la retòrica del president, però he de reconèixer que amb les propostes que
ahir va deixar-li sobre la taula al seu col·lega presidente Sanchez, per
gestionar els efectes de la crisi, va estar molt encertat i com diria el
vicepresident ciutadà de Castella-Lleó, "sensat": tots els diners que
els propers mesos no es gastin per impedir que una sola empresa tanqui, que cap
comerç baixi persianes i que cap persona no tinguin prou recursos per capejar
la que ens espera amb un mínim de dignitat, costarà a l’Estat a la llarga un
ull de la cara i part de l'altre, sempre que s’hi estigui a temps de no
quedar-se cec del tot. Endeutar-se fins a les celles no és el problema, diu el
president, perquè si s’aconsegueix recuperar el malalt abans de quedar-se amb
la pell i l’os, li quedarà prou múscul com per posar en marxa el teixit
productiu i comercial del país i refer-se de la sotragada. De dèficit ja lleurà
de parlar-ne, continua convençut. quan es generi riquesa suficient com per
aixecar el cap, veure’s les orelles i, sobretot, estar en condicions d’establir
fórmules i terminis de finançament del deute.
Ara bé, el que em xoca és
que president aposti sense complexes per aplicar la recepta Keynesiana per
reviscolar la nostra calipàndria. Com deveu saber, les idees d’aquest
economista britànic van tenir un gran impacte en el pensament i la política
econòmica mundial després de la primera gran guerra i van inspirar la sortida
escalonada de la bancarrota del 29. Un dels principis fonamentals i més
radicals de la teoria d’en Keynes, a part que l’Estat hauria de substituir la
iniciativa privada, paralitzada per la crisi, convertint-se en “empresari” i
finançant la construcció de grans obres públiques, mantenia que inflació i
endeutament eren problemes secundaris, fins i tot desitjables, si afectaven
positivament al creixement econòmic.
En una de les anteriors reflexions d’aquest blog,
dies enrere, vaig recordar-vos la decidida reacció alemanya per controlar la
darrera crisi del 2008: que no es destruís ni un sol lloc de treball i es
mantinguessin les plantilles encara que estiguessin inactives una temporada,
injectant a les empreses els recursos financers, fiscals i monetaris que
calguessin per passar la maroma. Ara bé, no sé si en Keynes cau tan bé al
govern central, particularment en alguns sectors propers als pressupostos ideològics
dels companys de viatge, com al president Torra, però crec que aquest fa molt
bé d’encomanar-se a Keynes per defensar una proposta que trobo assenyada i
encertada, malgrat tampoc estic gaire segur que aquest economista sigui el de
referencia d'alguns dels ex-convergents refugiats al partit que li dona suport.
En qualsevol cas, per
interpretar la musica que proposa el president Torra manca coratge i poca
mandra, però sobretot no tenir el cul llogat. El president, en seu dominical
sermó de la bufetada adverteix: "tot el que no es gasti en els pròxims tres
mesos s'haurà de multiplicar per molt més si les empreses fan fallida o els
ERTO es converteixen en ERO". No se li pot negar que juga fort apostant
per una política decidida de “rescat de l'economia", en paral·lel al
desconfinament de les persones. "L'endeutament ara no és important - va
repetir vàries vegades - perquè si no salvem l'economia, tant se val
l'endeutament que tinguem”. Hi estic d’acord i li compro el discurs; ara només
falta que també li comprin a Madrid i a la resta de les autonomies i em fa por
que la repentina devoció a Keynes potser no l’ajudarà massa a fer amics. Però
seria una llàstima, perquè a grans mals grans remeis i aquest de posar en marxa
la màquina de fer diners a tremuja és més vell que l'anar a peu. El problema de
les teories kenyianes és que la prosperitat que sense cap dubte generen no es
reparteixi equitativament i la pobresa segueixi creixent perquè com que els
deutes sempre s'han de tornar, a l'hora de pagar sempre toca als mateixos. En
fi, ja ho veurem aquesta vegada si és que li fan cas. De moment, el vent no
bufa massa de cara pel que se sent dir: que la superministra d'economia festeja
el vicepresident Iglesias per encolomar-li la necessitat de fer retallades.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada