dimarts, 17 de gener del 2017

EL PRESIDENT AVUI HA ESTAT ON HAVIA D’ESTAR

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 17 gener 2017)

● EL PRESIDENT AVUI HA ESTAT ON HAVIA D’ESTAR.- No considero encertades algunes de les estratègies que es proposen en quant al procés – en podem parlar quan vulgueu -, però ara em sembla de calaix que avui el president no hagi comparegut al Senat, per representar un paper de comparsa en el sainet autonòmic. Hagués estat un greu error anar-hi, a la meva manera de veure, per dues raons de pissarrí: la primera, que s’hagués hagut de sentir més d’una ximpleria i entomar algun moc, i potser a canvi de fer veure que no ho sentia se n’hagués endut algun peix escarransit o moribund al cove; i la segona, perquè Catalunya s’ha de fer valdre el dret a tractar els assumptes amb Madrid, de tu a tu. Tota aquesta història de repartir-se el cafè com a bons germans en la taula autonòmica, va ser una idea beneïda per l’honorable Tarradelles, quan estava a partir un pinyó amb Suárez i no gosava trencar-li la girada des que s’havia atrevit a deixar-lo tornar com a president de la Generalitat restaurada. Suposo que no s’imaginava pas com aquest cafè se’ns aigualiria, en mans de cambrers tan poc professionals, democràticament parlant, com els del PP, picapedrers especialitzats en demolicions, o els socialistes, mestres en fer anar el ribot a tort i a dret.

Si els polítics de la transició no s'haguessin entestat en apedaçar un vestit que anava estret per totes les costures enlloc de fer un vestit a mida, les tres nacions històriques – Catalunya, Euskadi i (si hagués volgut) Galicia -, tenien dret a menjar a part i no ser considerades simples “regions” espanyoles, de bracet amb autonomies com Madrid o Murcia que acabaven de sortir de l’ou. ¿Sabeu quants de diners no ens haguéssim estalviat de llençar a la bassa, si perquè de cafè n’hi hagués per a tothom, no s’hagués permès a les comunitats autònomes creades artificialment per fastiguejar les històriques, dotar-se d’estructures com parlaments, governs i tota la parafernàlia de menjadores públiques duplicades o triplicades? Per tant, d’aquelles relliscades polítiques ara se’n paguen les conseqüències, les quals, per cert, més de quatre persones sensates ja llavors les havien pronosticat però, com sempre passa quan parla gent de seny que no aixeca la veu, ningú els en va fer cas. I ara la solució té moltes dificultats i complicacions afegides, des de dintre i des de fora. I també des d’aquí, només cal fer una bona reflexió per adonar-nos que tampoc no hi ajudem massa a avançar guanyar adeptes volen córrer més del compte, ja que, per segons què, la pressa és mala consellera.


El problema català fa tres segles i escaig que dura i mai no hi ha hagut voluntat política per encarrilar-lo, moltes vegades per culpa de nosaltres mateixos, però la majoria, perquè no han faltat mai els que des de Madrid i d’altres indrets d’Espanya han sembrat zitzània per fomentar la discòrdia enlloc de la cordialitat, per enemistar-nos i no pas per comprendre’ns. I per desgràcia molts d’aquests manipuladors anaven a sou. Per tant s’havia de dir prou a tanta dispersió d’energies, i un bon començament per endreçar el panorama és exigir tenir un tracte directe amb l’Estat, per discutir assumptes que interessen a Catalunya. I, a partir d’aquest principi, no rebutjar cap oportunitat d’enraonar amb l’Estat, sempre que sigui bilateralment. Per tant, si ho penseu una mica, potser arribareu a la mateixa conclusió que jo: que el president avui no podia anar a Madrid per fer número. I ens n'hem de sentir orgullosos d'aquest gest de dignitat, sense estirabots afegits. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada