Segons que va saber-se ahir
els viatgers que arriben des de l’interior o des de l’estranger al país per
avió no són sotmesos a cap mena de mesura de control preventiu de la infecció
per coronavirus. Igual passa, segons les mateixes fonts, amb les arribades
marítimes. I abans d’ahir els viatgers d’un vol regular d’Iberia entre Madrid i
Canàries van denunciar que l’avió no hi cabia ni una mosca i, per tant, no es
respectava la distància de seguretat entre persones i als que varen protestar a
la tripulació se’ls va respondre que a qui no li estigués bé, la porta de
sortida era prou ampla per desembarcar. Després s'ha sabut que no es tractava
d'una excepció. De relaxaments semblants en l’administració dels protocols per
evitar que el microbi s’escampi, n’hi ha més dels que serien desitjables si
visquéssim en una societat cívicament madura i no es pot passar per alt de cap
manera que les negligències o imprevisions es deguin a la pròpia administració.
Segurament avui ja s’hi haurà posat remei després de les crítiques - el
"gobierno" a corre-cuita traurà una ordre ministerial de trànsit aeri
per tapar forats -, però infraccions com aquestes no es poden arxivar com si
fossin "anècdotes", sense que els responsables directes se'ls passi
un drap per l'esquena.
Un símptoma de que a una societat li falta un bull en
cultura cívica es detecta quan la picaresca es quasi dispensa per simpàtica i
ocurrent, i no rep un revulsiu suficient perquè el que la practica
sistemàticament de mala fe no tingui ganes de tornar-ho a provar. A la meva
manera de veure, és alarmant que amb un milió denuncies cursades per agents de
l’autoritat contra individus que varen passar-se pel forro el confinament -
alguns amb reincidència, resistència i escarnint -, segons confessa la pròpia
administració amb la boca petita en la majoria dels casos seran difícils de
cobrar a causa d’infinitat de defectes de forma legals, que tindrien el seu
origen en la precipitació, descoordinació i escàs diàleg franc amb l’oposició
com s’han anat gestionant els serrells del decret d’alarma. Una multa que no es
pugui fer efectiva a l’acte en situacions d’emergència com aquesta, no serveix
per res més que per engreixar els honoraris de picaplets, que faran el seu
agost a la salut d’uns governants incapaços d’engiponar un reglament net de
pols, de palla i de forats on posar la banya els que viuen de riure-se’n del
mort i de qui el vetlla.
Al meu parer s’han desaprofitat les abundants compareixences públiques dels governs per fer pedagogia sobre l'epidèmia des de la transparència i la humilitat – hi han sobrat en l'escenificació militars, contradiccions, improvisacions i sobreactuacions -, per tocar de peus a terra i no fer volar coloms utilitzant miratges de normalitat tan frívols i fràgils com reprendre la lliga de futbol o planificar la desescalada del confinament a qualsevol preu, refiant-se de la recuperació ranca d’un comerç i una restauració que necessitaran crosses durant una llarga temporada, precisament per falta de clientela. Ahir mateix, i només és un altre de les barrabassades a que ens tenen acostumats els polítics, la comunitat de Madrid es vantava de regalar mascaretes ffp2 a tothom que en demanés perquè, segons la seva presidenta màrtir i autoflagelada - si el PP fos un partit seriós de govern ja l'hauria fet plegar d'una puntada de peu al cul –: “ els ciutadans de Madrid és mereixen la millor mascareta `possible, no les senzilles quirúrgiques que han repartit Sanitat o altres autonomies”.
A aquesta titella impresentable del senyor Aznar la
va plantar la seva directora general de salut perquè feia un cas com un cabàs
dels experts i, ahir mateix, els sanitaris madrilenys la varen renyar perquè
regalés mascaretes d’una qualitat superior totalment innecessària per al
ciutadà ras, mentre que tanta falta fan als hospitals. I no parlem de quan
costen totes aquestes "gracietes" i ocurrències narcisistes. I perquè
la festa no decaigui, venen els hiperventilats de VOX convocant una
manifestació en cotxe per potejar el govern i engrescar la parròquia. No
trobarem un pam de net, mentre la població crèdula estigui disposada a
deixar-se encegar pels falsos miratges de normalitat com obrir hotels,
restaurants, discoteques, camps de futbol i, sobretot, les platges, sense
escoltar els crits desesperats d’alerta dels molta gent carregada de raó,
perquè saben de què parlen, i que com sempre sol passar a les portes d’un
atzucac, són sistemàticament menystinguts, emmordassats, destituïts o amargats,
perquè no destorbin.
A
LA MEVA MANERA DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO
ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada