20
Després de tants anys, avui que els records
reculats els he tret a passejar fora de la capsa i han reviscolat per sorpresa,
abans de posar punt final a la crònica familiar que em vaig proposar escriure “per
fer net”, penso que potser sigui el moment oportú de satisfer la curiositat del
meu fill, que porta el mateix nom que el seu besavi, potser en una mena d’homenatge
del meu subconscient, i que sempre pregunta com era aquell homenot. Li deixaré tot
el manuscrit i le suggeriré que un cop se l’hagi repassat, rellegit i paït, si
li sembla que paga la pena, el publiqui per inaugurar l’editorial que fa temps m’estic
rumiant d’endegar per ampliar i consolidar el negoci que hem portat fins ara a
mitges l’Anna i jo. M’agradaria que aquestes pàgines viscudes fossin el primer
encàrrec professional al meu fill com editor, quan acabi els estudis i
s’incorpori al negoci. Aquesta si que fora la manera definitiva de passar
pàgina i de treure’m un pes de sobre, reivindicant la memòria de la família i,
de retop, matant el cuc del remordiment per no haver fet allò que teníem d’haver
fet i no vàrem fer quan pertocava. A partir d’aleshores, enrere només quedaran miralls
on reflectir-nos tal com érem, mentre que deixarem per respondre més endavant o
potser mai les preguntes pendents, sense cap pressa ja que a fi de comptes tota
una vida i moltes més caben dintre una capsa, convertides en records bons,
dolents o per oblidar.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada