En Churchill va dir que
qualsevol dada convenientment torturada pels cuiners d’estadístiques, pot
vendre com veritat inqüestionable allò que interessi a un govern que cregui el
poble. Per tant no cal estripar-se les vestidures, assenyalar i acusar a tort i
a dret de farsants i de trampistes, perquè si ens hi fixem una mica a tot arreu
trobarem exemplars de Pinotxo. Des que el món és món, ningú que remeni les
cireres i tingui poder ensenya les seves cartes sense guardar-se asos a la
màniga o pedres a la faixa; en temps de guerra, aquest embolica que fa fort
constitueix una de les estratègies més valorades i els especialistes en la
matèria van buscats a cremadent, mentre que en èpoques de pau les centrals
d’intel·ligència de cada país mouen una quantitat de fils per detectar els
secrets dels altres, incloent-hi els dels aliats, mentre escampen cortines de
fum sobre les clavegueres pròpies per evitar que se'n filtri res. Doncs en
temps de pandèmia, com la que estem patint, tothom sense excepció manipula les
dades sobre la incidència de la crisi sanitària i econòmica a la seva
conveniència, sense que ningú s’enrojoli ni li caigui la cara de vergonya, per
la senzilla raó que tenen explicacions plausibles per justificar qualsevol
combinació de les xifres sense que es pugui titllar de martingala. Xina, la
primera; ara ja ha reconegut que comptant morts es va quedar curta,
aproximadament un 50% per sota de la realitat, i encara no s’ha dit la darrera
paraula sobre el que amaguen. Però el premi a la barra més desguitarrada se
l’ha guanyat a pols el president de Xile, comptabilitzant els morts com a
curats.
Amanir les estadístiques és una activitat diguem-ne
científica que sempre té clientela disposada a fer encàrrecs a mida; ja que no
només els que es dediquen a la política hi estan abonats a aquesta mena de
serveis a la carta. Qui va descobrir que res no és veritat o és mentida sinó
que tot és del color del vidre a través del que es mira, no va ésser un poeta
sinó un expert en cuinar estadístiques i càlculs de probabilitats. Pot semblar,
i així ens ho volen fer creure a vegades, que els resultats d’aquestes
prospeccions es basen en mètodes científics, afirmació que, francament, no es
pot desmentir categòricament; el que passa és que mentre les dades són fredes i
sòlides, les interpretacions són lliures i estan subjectes a tota mena de
variables i jocs de mans, de manera que si convé, la veritat és pot disfressar
tant com es vulgui sense que ningú pugui provar que la lectura que se’n fa
sigui falsa. Els diferents resultats d’una estadística i, per extensió, d’una
enquesta no són en el fons cap estafa perquè parteixen de dades certes i
demostrables, malgrat que combinades d’una manera o d’una altra poden donar
resultats sorprenents, poc neutres i fins i tot contradictoris.
Per exemple, els resultats de les enquestes que
periòdicament donen a conèixer instituts d’opinió - el més rellevant de tots el
CIS -, estan fastigosament condicionats pel rebuscat redactat de les preguntes.
I, naturalment, qui manipula sibil·linament o maquiavèl·lica les preguntes és
el que encarrega l’enquesta; de la mateixa manera que qui paga una estadística
assenyala al tècnic que l’elabora quina és la tendència que l’interessa
destacar. Per tant no hauríem de perdre-hi el temps discutint les xifres ni les
estadístiques que ens semblin dubtoses, perquè sempre ens faran veure a galet.
Val més passar-hi de llarg.
En el cas del coronavirus, ja vaig deixar clar en una
reflexió anterior, que l’única manera fiable de comptar els morts era a través
de les funeràries. Fa dos dies que la consellera de Salut va rectificar en
aquest sentit el mètode emprat i en un sol dia l’inventari de cadàvers es va
disparar en un 50%, amb gran indignació per part del “gobierno” que va
considerar que no li convenia tanta transparència perquè el posava en
evidència. Però, el “gobierno” tampoc en té del tot la culpa d’aquest
guirigall, ja que sembla que gairebé a tota la comunitats occidental la
comptabilitat es fa igual de recargolada. Cadascú sabrà les raons que té per
marejar la perdiu d’una manera que confon els ciutadans; qui sap si és per no
provocar alarma social o simplement per dissimular els números vermells de les
residències. Sembla que, finalment, “gobierno” i el govern es coordinaran
millor en endavant, però després de l'espectacle dels darrers dies ja tant se
val! Ara bé, el que més em raca de tot plegat, és que tant les estadístiques
com les enquestes i el recompte de morts redueixen les persones a simples
números, dígits i percentatges més freds que el gel.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada