DIARI D’UN CONFINAT (22è dia) – FLEQUEJA EL LIDERATGE I AIXÒ NO ENS HO PODEM PERMETRE.

            A mesura que van passant els dies i que una darrera altra les previsions, en principi més optimistes sobre una evolució controlada de la crisi sanitària van esvaint-se, es nota que el discurs dels portaveus dels respectius governs han perdut la credibilitat inicial degut a divagacions, contradiccions no sempre involuntàries i a l’excés de retòrica en que s’emboliquen massa sovint. I això es fa palès, sobretot, perquè la convicció com s’expressaven de primer ha anat decaient els darrers dies, fins al punt que el desànim general se’ls hi ha encomanat i en alguns moments també es reflecteix en els seus posats. I això no pot ser de cap de les maneres! Els ciutadans, en moments de crisi necessitem creure a qui ens parla des del govern perquè és indispensable per entomar amb resignació i serenitat 21 dies més confinació. Perquè aquesta sintonia entre el govern i el ciutadà funcioni cal que el missatge que es faci arribar a l’auditori sigui concret, coherent i s’hagi verificat que és possible de complir-lo; però, sobretot, que no hi hagi esquerdes entre govern i oposició perquè els diferents punts de vista s’hagin enraonat abans i aparcat les discrepàncies amb la finalitat de proposar a la ciutadania una estratègia unitària i sense fissures, ja que en cas contrari enlloc de tranquil·litzar la població encara se l’angoixaria més.

La majoria de preguntes que els periodistes fan als responsables, tant del govern central com de la Generalitat, en les rodes de premsa diàries, burxen precisament en les contradiccions poc explicades o en les relliscades puntuals en execució o comunicació, i degut a que les respostes no sempre poden ésser prou aclaridores i convincents, la sensació de desconcert entre els ciutadans es dispara. I com que això no pot ser, s’ha de neutralitzar de l’única manera possible: evitant la retòrica i explicant-se planerament, ni fent volar coloms ni marejant la perdiu ni, molt menys, aprofitant per enviar manxiula a l’adversari polític. Per exemple, fixem-nos amb tres qüestions concretes: la de les mascaretes, la dels aparells respiradors i la dels tests ràpids. De primer, es va dir que les mascaretes no servien de res al carrer perquè només eren adequades en espais tancats o en centres hospitalaris; en canvi, ahir es va “filtrar” que Sanitat s’estava pensant “recomanar” el seu ús a totes hores, inclús algun portaveu va especular amb la possibilitat que fos obligatori posar-se morrió per sortir de casa. Immediatament esclatà el punyeter dubte: d’on s’han de treure les mascaretes si cap farmàcia en té ni n’espera, a curt termini? El govern respon que cap problema: en tenen demanades a carretades. Volen dir? Tenint en compte que passem de llarg els quaranta-cinc milions de potencials usuaris i que els morrions són material fungible que s’ha de renovar cada tres o quatre dies, com pensen fer el fet amb tres o quatre milions que, pel que han dit, tenen comprades? Que els ciutadans sabem comptar! (Un altre dia ja parlaré dels especuladors que pretenen fer l’agost aprofitant-se del pànic i la necessitat).

          En segon lloc, tenim l’assumpte dels respiradors, que com que tots els països hi van al darrera a cremadent, s’està imposant arreu no afavorir l’exportació indiscriminada en aplicació d’un criteri tan poc solidari com el “nosaltres primer”. La solució passa, doncs, perquè cadascú sigui autosuficient, i en aquest sentit és molt lloable que algunes industries i enginyeries s’hagin posat a fabricar-ne, la llàstima és però que en aquest aspecte el missatge peca més de triomfalista que de convincent per respirar tranquils, ja que els que volen veure sempre l’ampolla mig buida ja van sembrant zitzània en forma de recels més o menys raonables sobre l'eficàcia pràctica d'aquests estris, sense que veus autoritzades d’això que se’n diu “comunitat científica” avalin plenament aquestes improvisacions voluntaristes i, en alguns casos, imaginatives. I pel que fa als tests, malgrat els portaveus governamentals venen que també ens en sortiran per les orelles, la veritat és que només una mínima part de la població s’ha fet la prova. Però aquesta no és l’única pega de cara a tranquil·litzar-nos.

A la meva manera de veure s’aigualeix el missatge matisant que els “tests rapits” no tenen la darrera paraula per establir un diagnòstic, ja que els resultats negatius s’han de confirmar amb el test PCR que precisament és el que va més a estiracabells, inclús en potències com Estats Units! Per cert: la tribu d’aquell mig bruixot i mig pallasso que tenen de president, ha batut el més passat el record de compra d’armes a les llars: 1,9 milions de dòlars! Potser pensen que són més eficaces les pistoles que no pas les mascaretes i els tests per combatre microbis? I no us ho perdeu, perquè quedi clar com és l'exemple de lideratge nefast, en Trump que a contracor a hagut de recomanar des del faristol que la gent faci bondat i es posi el morrió, ell fa la rebequeria de manifestar que en passa perquè no te vocació de gos. No m’estranya que Xina li hagi arrabassat a EE.UU. el relleu com a pare carbasser mundial. Però aquesta qüestió, potser que també la deixem per més endavant.

A LA MEVA MANERA DE VEURE tabrilde@blogspot.net 

NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM