Quan s’hagin posat d’acord
els que passen comptes, ens adonarem que la quantitat de baixes arreu del món
de persones velles – aprofito per puntualitzar “persones” i “velles”, no els
mots de moda “gent” i “gran” per maquillar amb termes políticament, correctes
la realitat -, es pot considerar una vertadera escabetxada. En tot cas, si no
us agrada "vells" recupereu el clàssic "ancians". Si és
tractés d’una pel·lícula de ciència ficció, qui sap si el guionista no s’hauria
imaginat un virus motoritzat per encebar-se amb unes persones més que en
altres. Els munyidors d’opinió basada en estadístiques, que es passen el sant
dia analitzant fredament, amb pretensions de recerca científica, la immensa
quantitat d’informació que es genera al planeta, quan han començat a garbellar
les dades sobre l’evolució de la pandèmia als Estats Units resulta que s’han
trobat amb una d’aquelles sorpreses que els encanten per fer bullir l’olla del
sensacionalisme: el virus s’acarnissa principalment amb la població immigrant
sud-americana i de color. Estadísticament sembla que no té volta de fulla
aquesta conclusió, ara bé, d’aquí a atribuir-li al president Trump alguna
conxorxa microbiana seria anar una mica massa lluny. Però, jo no descartaria
que aquell milhomes pensi que, dintre de la desgràcia, encara menys mal. I
potser si la ràtzia del virus segueix al ritme que fins ara, ja no valdrà la
pena insistir en aixecar un mur de la vergonya a la frontera de Mèxic.
Bromes apart, ja només faltaria que els virus es poguessin
programar en funció de l’ètnia o l’edat de la població; però, el que és
indiscutible és que “llamen” - com diu una cosina germana, quasi centenària,
que viu a l’Armentera, en comptes de “criden” – principalment les persones que
tenen menys defenses, físiques i morals. Llevat de les excepcions necessàries
per confirmar la regla, esclar. I encara sort que el virus passi de llarg de
les criatures, perquè llavors sí que la tragèdia no tindria nom ni
justificació, i ningú ens podria retreure que ens plantéssim davant dels deus
per demanar-los explicacions indignats. Tampoc és que sigui gaire enraonat que
es faci una neteja de vells, perquè si les criatures fan més pena perquè encara
no han viscut la vida, aquesta no és excusa perquè els que estan a les
escorrialles del ciri no es considerin estafats per privar-los de gaudir de la
merescuda jubilació amb una mica de tranquil·litat i bons aliments. Tot plegat
és una bona putada, què voleu que us digui!
Com ho és que els epidemiòlegs i investigadors en
general, que avui s’estan cremant les celles en laboratoris per aconseguir
descobrir un medicament que mati o almenys estaborneixi el virus, siguin menys
coneguts mediàticament i cobrin molt menys que alguns tertulians de plantilla a
les televisions estatals. Entre la categoria humana dels doctors Mitjà o Trilla
i la d'una Belen Esteban o una Ana Rosa Quintana, per exemple, no hi ha color;
però, les presentadores son conegudes a tota Espanya i guanyen una morterada,
comparada amb el sou retallat dels metge. Ja se sap que totes les comparacions
són odioses, però mentre futbolistes que guanyen una milionada arrufen el nas
quan se'ls parla de guanyar menys per solidaritat, hi ha sanitaris que fan més
hores que el rellotge i han de mirar prim amb les proteccions personals perquè
escassegen i, no obstant, segueixen al peu del canó exposant-se a acabar
infectats, per quatre xavos i contractes precaris. Una societat que tracta tan
bé els comparses de la versió moderna del “panem et circus” i tan malament als
professionals que salven vides i ens cuiden quan estem piocs, s’ho ha de fer
mirar. Espero que no us hagi donat la Pasqua i que, com ahir, no hi hagi algú
que després de llegir aquest exercici de llibertat d'expressió comenti:
"és més fàcil opinar que governar". No voldria estar en la pell dels
que han de prendre decisions, els admiro i els respecto, però m'agradaria que
abans de decidir escoltessin amb humilitat una mica els que hi entenen més que
ells, tant si són de la primera volada com ancians.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada