Dimarts vinent, si no s’ho
repensen els dirigents dels clubs de primera i segona divisió que juguen la
lliga professional de futbol, els jugadors seran sotmesos a un test – no sé si
del tipus PCR o del CRISP, que segons sembla és més ràpid i més fiable – per
determinar si tenen alguna compte pendent amb el coronavirus. Faran de mestres
de cerimònies un parell o tres de laboratoris privats i la raó de tanta pressa
es degut a que si totes les proves surten bé, els futbolistes puguin posar-se a
treballar a fi de mes per estar en condicions físiques de jugar els partits que
falten per acabar la lliga i complir els compromisos televisius que, com se
sap, deixen una pasta gansa a les arques dels clubs i, indirectament, a la
Lliga, que és la que "mangoneja" tot aquest tinglado. Jo no tindria
res a dir-hi, si no fos que em sembla una presa de pèl que laboratoris privats
en teoria “motoritzats” per Sanitat – motoritzat és un altre d’aquests
eufemismes que com us deia en reflexions anteriors s’han inventat els primmirats
amb les aparences, en aquest cas per no dir directament “intervinguts” –
laboratoris que malgrat polèmiques recents segueixin impassibles en la seva
política empresarial de que qui paga mana o, el que ve a ser el mateix: pagant
sant Pere canta.
Una presa de pèl i una manca d’ètica de l’alçada d’un
campanar per part dels futbolistes i dels que els obliguen a fer-se la prova,
tenint en compte que la gent que combat a primera línia el maleït virus dels
pebrots – sanitaris, mossos d’esquadra, municipals, bombers, etcètera – només a
una insuficient part de les respectives plantilles se li ha fet el refotut PCR
per manca de medis dels laboratoris públics. I ja no parlem de la població
anomenada “de risc” o vulnerable que, en el millor dels casos, se l’ha despatxada
amb un test ràpid, que no serveix per gaire cosa com s’han cuidat d’explicar
repetides vegades els responsables de Sanitat, inclosa la pròpia consellera del
ram a Catalunya. Per cert, com deveu recordar el Tribunal Superior de Catalunya
va requerir el 8 d’abril a la Generalitat que proporcionés EPIs a tots els
mossos d’esquadra i que comprovés mitjançant tests si s'havien contagiat de
covid-19. Més endavant va reblar el clau instant concretament al conseller
d’Interior que aclarís si hi havia mossos que estaven confinats pel virus
preventivament i si se n’estaven reincorporant al servei sense que els hagessin
fet cap tipus d’analítica. El conseller Buch va respondre al TSJC que la seva
ordre era “d’impossible compliment” ja que per vestir un sant (els mossos) se
n’hauria de despullar un altre (els sanitaris) i, a més a més, delmaria la
plantilla de mossos disponibles.
Segons tres dels sindicats del cos que varen demanar
empara al TSJC, durant la primera quinzena d’abril eren més de dos mil els agents
que passaven la quarantena com a sospitosos d’haver-se infectat i que degut a
la manca d’eines i de capacitat logística es podien passar de 20 a 40 dies
sense sortir de dubtes sobre la justificació científica de la baixa temporal.
Em pregunto quants són actualment el número de mossos confinats a casa seva – i
per tant rebaixats de servei – perquè no se’ls hi poden fer els tests que
aclareixin la sospita. Jo en conec més d’un en aquest impàs forçós i suposo que
vosaltres també. Segons sembla, el protocol que s’aplica és molt simple: davant
el dubte d’haver-se infectat, malgrat el mosso sigui asimptomàtic, val més que
es quedi tancat a casa a passar la quarantena perquè no infectés ningú. Si es
disposessin de tests el dubte podria ser confirmat en un sentit o altre i, per
tant, el mosso rebria tractament o s'incorporaria al servei que prou falta que
fan. I no vull afegir-hi a la llista d’espera de test els sanitaris que estan
també en aquesta mateixa situació de standby. Tanmateix, tampoc retreuré, perquè
no es titlli de demagògica aquesta reflexió, el cribratge pendent a moltes
residències ni que no es pugui saber amb certesa si les morts, als hospitals o
a fora, s’han d’apuntar al coronavirus o a una altra patologia, perquè no va
ser possible per falta de mitjans de fe’ls-hi la prova en el moment de
l’ingrés. En definitiva, davant d’aquesta realitat tan depriment per manca de
mitjans, com es pot gosar muntar el numeret de les analítiques als futbolistes
dimarts vinent? I, en segon lloc, ¿com és que a qui correspongui posar ordre en
aquest desori no talla d’arrel, simplement per manca d’ètica, la iniciativa? I
no es tracta de fer demagògia, ni de fer córrer badomies ni de criticar per
ganes de tocar els dallonses als manaires. Es tracta, francament, com ha passat
tantes vegades al llarg d’aquesta crisi sanitària d’una altra qüestió de
suspens en sentit comú i de no respectar, “el gobierno”, els seus propis
discursos. Per tant, proposo targeta vermella i expulsió per tota la cúpula
directiva de la Lliga Professional de Futbol i una guitza al cul de tots els
titelles i estomacs agraïts que els hi fan la farina blana.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada