Ahir
la paraula “immunitat” va passejar-se tot el dia per les redaccions de tots els
mitjans d’informació. Estava d’actualitat. Per una part, a la comunitat científica
li preocupa saber si els curats del coronavirus i els que l’han tingut sense
adonar-se’n perquè eren asimptomàtics, un cop passat el període d’incubació es
poden considerar immunes. D’altra banda, les Corts espanyoles van tombar la
proposta per sotmetre l’anterior cap d’Estat a una comissió parlamentària d’investigació.
Em refereixo al rei emèrit, expressament, pel seu càrrec institucional i no en
la seva qualitat de monarca, perquè fou com a cap d’Estat que es va valdre de la
seva alta representació per robar a la Hisenda Pública i, per tant, com que Hisenda
som tots els contribuents, a tots els ciutadans espanyols, que per aquesta raó
tenen tot el dret a exigir-li que es depurin les seves responsabilitats polítiques
en la seu de la sobirania popular, que és el Congrés dels Diputats. Vet-aquí,
doncs, que la paraula “immunitat” ahir preocupava als ciutadans en dos sentits
diferents: en primer lloc, pregant perquè es confirmi i s’aclareixi quan més
aviat millor en quines condicions hom pot considerar-se immune al coronavirus i,
en segon lloc, reclamant que ni el monarca ni ningú gaudeixi d’immunitat si s’ha
comportat indignament i amb deslleialtat envers els ciutadans exercint de cap d’Estat
o qualsevol altra càrrec públic.
Resulta que mentre tots
tenim el cul estret perquè no se’ns resolt això de la immunitat de la malaltia,
un monarca encara que hagi prevaricat i comés un delicte, ¿no s’ha de preocupar
de res perquè té la immunitat garantida i pagada pels que, des de l’atalaia de
la casa reial, ens considera com a súbdits enlloc de com a ciutadans? Vet-aquí
que les Corts espanyoles, amb el socialisme de comparsa dels reaccionaris, tapant-se
el nas però passant pel tub constitucional, va abonar ahir el privilegi al
monarca de poder-se’n riure del mort i de qui el vetlla. Suposo que aquests diputats
mantinguts pels contribuents, altrament dits “poble”, que han lliurat una
butlla al monarca emèrit perquè s’estalviï de passar per la vergonya de l’adreçador
d’una comissió parlamentària d’investigació, saben que quan han pres aquesta
decisió tan polèmica no representaven el sentiment ni la voluntat del poble que
diuen representar. N’eren conscients de la manca de sintonia amb el poble que
diuen estimen tant? La qüestió, però, és si aquest poble que amb la boca petita
es declara massivament en contra de permetre la immunitat del cap de l’Estat
quan fot mà a la caixa, directa o indirectament cobrant comissions per actes de
representació, a l’hora de la veritat els engegarà a dida quan li demanin el
seu vot per perpetuar-se a l’escó i a la menjadora o els tornarà a elegir com
si no hagués passat res. Cada poble diuen que té els governants que és mereix,
perquè retira’ls-hi la confiança als pocavergonyes només depèn dels ciutadans.
Total, que avui la paraula “immunitat” m’ha fet patir en un cas i, per l’altra
banda, emprenyar.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada