La
comissària de Drets Humans del Consell d’Europa ha reclamat als estats membres
de la UE que busquin “alternatives” a l’empresonament de les persones mentre
duri la pandèmia, instant a “no discriminar” entre els presos i demanant
especial atenció per la gent gran i amb problemes de salut a les presons, així
com per aquells condemnats per delictes no violents. En aquest comunicat
oficial que la Comissió ha fet seu, recalca que la disminució de la població
reclusa és imprescindible a tot Europa per evitar un contagi massiu a les
presons i reduir la pressió sobre el personal penitenciari. Dies enrere, el
Tribunal Suprem al qual vostè pertany va “advertir” de sotamà als membres de
les juntes de tractament penitenciari que si se’ls acudia accedir a que els
presos polítics catalans passessin el confinament a casa, podrien tenir un
disgust disciplinari. El ministre de l’Interior espanyol, per cert magistrat en
excedència, va afanyar-se a fer la farina blana al Tribunal Suprem indicant que
el govern “no tenia prevista aquesta possibilitat”. Senyor, jo en discrepo d’aquest
posicionament, i no pas per motius polítics, ni tampoc jurídics, sinó per pura ètica
i humanitat i, també, per simple sentit comú.
Per
aquesta raó goso parlar-li’n amb tot respecte, perquè voldria que entengués que
no apel·lo al magistrat, sinó a la persona. Per desgràcia, quan aquest mal
covat de virus que agarrota literalment dotzenes de milers d’infectats a tot el
món i condemna a milions de persones a confinar-se a les seves cases fins no se
sap quan, no escoltar les raons humanitàries i entossudir-se amb les raons jurídiques,
em sembla molt trist i em fa molt de mal, ja que no puc entendre un món que
sobrevisqui a aquesta calamitat amb garanties de tirar endavant portant tanta
mala sang a les entranyes. Li dic de debò: ¿creu que quan s’acabi aquesta tragèdia
humanitària mai vista, tot tornarà on ho vàrem deixar i vostè podrà reprendre l’activitat
del tribunal que presideix plagiant aquell: “decíamos ayer” d’Unamuno? A mi em sembla
que serà difícil fer veure que no haurà passat res mentre mig món s’estarà
mesos trascolant el dol per tants familiars morts com mosques, sepultats en silenci
i a correcuita. ¿Vostè creu que llavors serà hora de tornar engegar la maquinaria
repressora d’idees on va quedar empantanegada per força major? Jo, francament,
amb tot respecte trobaria forassenyat que quan tothom s’hagi de posar treballar
colze contra colze per reconstruir un país estabornit i esmaperdut, perdéssim el
temps atiant conflictes polítics després que el virus ens haurà fet palesa arreu
del món la fragilitat de moltes societats prepotents i que en cas que hagi sigut
possible de sobreviure-hi és deurà a l’esforç, la solidaritat i el sacrifici de
molta i molta bona gent que no demanava a ningú com pensava ni a qui votava
abans d’ajudar-lo.
A
la meva manera de veure, doncs, l’endemà de tot plegat s’haurà d’anar per feina
per evitar que el país se’ns ensorri del tot, i seria inconcebible que l’imprescindible
ambient de col·laboració i bona entesa se n’anés en orris tornant a escenaris irreconciliables
de confrontació ideològica. Per evitar-ho, tothom haurà de renunciar a molts
plantejaments i dogmes, des dels més utòpics als més autoritaris, i sobretot
als contaminats per taques d’odi ranci i rovellat, me’n faig càrrec. Però serà
l’única manera de superar-ho i aixecar cap, n’estic convençut perquè no tindrem
cap altra remei si és que el confinament ens ha fet aprendre la lliçó d’humilitat
i humanitat que tan necessitàvem quan en nom de la globalitat ens creiem
immortals i intocables. I per aquesta raó, repeteixo, m’adreço a vostè, als
seus sentiments com a persona, perquè aconselli els seus companys del Tribunal
que siguin pragmàtics i no posin pals a les rodes del govern, si és que
recupera el seny i decideix atendre en els seus propis termes la recomanació de
la Comissió de Drets Humans de la UE – per cert, compartida també per la comissió
de drets humans de la ONU -, de permetre el confinament dels presos polítics i
dels comuns que correspongui a llurs domicilis. La seva sòlida formació jurídica
em fa creure que vostè, més enllà de les pressions polítiques carregades d’odi
i de ganes de revenja a que sens dubte ha estat sotmès, no pot pensar, en la
intimitat de la seva consciència que la desobediència civil dels presos polítics
concrets a que em refereixo va generar cap tipus “d’actes violents”. Per tant,
cregui que li agrairia molt que donés un cop de mà per desencallar aquest
conflicte. Si no l’he convençut jurídicament, repeteixo, almenys que sigui per
humanitat. Perquè vostè, en el fons, no és una mala persona.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada