Pel que estem passant, mai
ens imaginàvem viure-ho i molts encara no s’ho acaben de creure. Per favor,
repasseu les primeres planes d’aquest diari que omplo cada dia i us adonareu
que des del primer moment he tocat la mateixa sonada: que no obstant una merda
de microbi invisible s’ha carregat d’una escopinada un sistema de vida basat en
la globalització i en la cibernètica més avançada, fins a extrems mai vistos ni
imaginats fora de la ciència ficció, no podíem arronsar-nos en un racó sinó fer
tots els esforços de flaquesa que calguessin per plantar-li cara i sobreviure.
Perquè la qüestió que està en joc en aquesta tragèdia és la supervivència de
cadascun de nosaltres com a persones, i del que es pugui salvar del sistema
econòmic, polític i social que fins fa quatre dies semblava seria etern, amb
tots els seus defectes i amb totes les seves virtuts. Però ja que el més
important és la nostra supervivència en les millors condicions possibles,
aquesta només serà possible si no ens deixem acollonir per totes les complicacions
i mals tràngols que ens esperen a la cantonada de cada dia. Si no fem el cor
fort i no li plantem cara a aquesta pandèmia, amb tot el respecte que es mereix
la seva traïdora i maligna infiltració però també amb tota l’astúcia i la
determinació per esquitllar-la, ho tenim pelut. Si no ens carreguem de coratge
i ens deixem tombar per la depressió, bona nit i tapat!
No us penseu pas que parlo per parlar i que son pura
retòrica benintencionada els ànims que procuro cuitar en cada reflexió; ho escric
perquè n’estic convençut i, com tota la gent de la meva edat, en tinc
experiència sobre això que predico. No us en faré una ressenya dels moments més
o menys complicats que he hagut d’esbandir, entre altres raons perquè cadascú
se sap els seus; però, si reflexioneu una mica sobre la forma com us n’aneu
sortit, sempre descobrireu que no vàreu pas encongir-vos esperant que algú us
tragués les castanyes del foc, sinó que fóreu vosaltres els que us espavilareu.
Doncs, ara és igual! Només que una mica més enrevessat, perquè contra qui heu
de lluitar es tracta d’un adversari desconegut i malxinat, que aprofita
qualsevol caiguda de les defenses per fotre’t queixalada a la manxa. I les
defenses no només depenen de la dieta i de l’estat físic, sinó sobretot de la
fortalesa mental imprescindible per influenciar l’estat d’ànim. Us heu de
repetir fins que la cantarella us surti per les orelles, que sobreviure aquesta
“passa” només depèn de nosaltres mateixos avui, i demà per superar-ne les
seqüeles, també. A més a més, si ens donéssim per la pell sense lluitar
estaríem traint el compromís solidari de tots aquells professionals de distints
àmbits als quals sortim cada vespre a aplaudir des dels balcons.
I com que depèn exclusivament de nosaltres
sobreviure, hem d’entomar el confinament, en el grau que a cadascú li pertoqui,
seguint disciplinadament les recomanacions per evitar contagiar-nos i
contagiar, suplint amb inventiva i sentit comú les mancances d’elements de
protecció; cuidant-nos per mantenir les defenses, allò que dèiem, ben
esmolades, i no descuidar l’exercici físic. Per petit que sigui el pis, amb
enginy podem preparar-nos per estar en forma per superar la marató més
important de la nostra vida. I, sobretot, mantinguem “el terrat” ocupat i no
permetem que ens l’intoxiquin imputs apocalíptics, empatxos d’informació
contradictòria i miserables picabaralles polítiques més o menys dissimulades,
inclús entre socis de govern. Allà i també aquí. ¿Com pot ser que la designació
d'Oriol Rifà com assessor científic del president Torra no s'hagi consensuat
amb el seu soci, per exemple? ¿A què cony estant jugant per marcar paquet?
Apostem per veure l’ampolla mig plena i siguem possibilistes, sense
enganyar-nos: tornar a la normalitat costarà moltes llàgrimes, molts diners i
sacs de desenganys. Però, sobretot, proposem-nos ja des d'ara substituir sense
mandra, la propera vegada que anem a votar, les bigues mestres de
l’establishment mundial que s’ha demostrat, a bastament, que estaven corcades;
i si convingués començar un nou edifici des dels ciments - més respectuós amb
les persones, amb el mediambient i amb la pau, que no ens tremoli el pols.
Suposo que us semblarà que tot plegat és fer volar coloms; doncs penseu que si
no reconstruïm la societat de l’endemà del confinament amb criteris, objectius
i prioritats molt diferents de quan el coronavirus ens va donar el primer gran
toc d’atenció, qui sap si ens en sortirem de la propera envestida d’aquest
mateix microbi o del seu cosí germà. Per tant, reclamo enèrgicament als polítics
que tocaran la gaita un cop més avui a Brussel·les – a l’enèsima reunió de
l'eurogrup sense acords – o al Congrés dels Diputats de Madrid – per ratificar
la pròrroga de l’estat d’alarma -, que enlloc de fer tanta comèdia i
barallar-se com criatures malcriades facin alguna cosa de profit, com ara
carregar-nos les piles als ciutadans que els hi paguem el sou.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada