He
llegit i escoltat els darrers dies afirmacions en el sentit que si fóssim
independents hauríem gestionat millor tot l’enrenou de la pandèmia. Perdoneu-me
que us sigui franc, però a la meva manera de veure ara no toca aquesta reflexió
i potser seria més correcte fer un exercici d’humilitat i reconèixer que, a
part de treure pit per desmarcar-se del “gobierno”, el govern català – sense
deixar-li de reconèixer coratge, dedicació i bones intencions -, no s’ha
distingit precisament per gestionar amb matrícula d’honor la crisi: un aprovat
justet i va ben servida. Ja sabem que la calamitat ha agafat mig món amb els
pixats al ventre, però que sigui mal de molts no serveix de consol. I potser
s’ha de fer memòria perquè a vegades la tenim de peix, ¿Si haguéssim sigut
independents haurien estat prou pillos per no tenir la poca vista d'afirmar:
"ens hem de preocupar per la grip, no pel coronavirus? Des de l’època del
conseller Boris Ruiz, convergent, que l’ICS va ser desmantellada en profit de
l’austeritat, mentre es picava l’ullet descaradament a les mútues privades; era
de domini públic el que estava passant i a les hemeroteques, si per cas algú en
dubte, es pot seguir el rastre de les protestes. I d’aquell menysteniment de la
sanitat pública i manca de previsió en estructures i d’inversió en materials i
recursos, quan ha esclatat el brot d’infectats pel coronavirus va agafar el
sistema en calçotets. I si la desfeta no ha sigut més tràgica, se n’ha de donar
les gràcies al personal sanitari que s’hi ha implicat més enllà inclús de la
seva estricta obligació professional, infectant-se en un percentatge escandalós
per no disposar d’Epis suficients. Dubto que aquest lamentable panorama hagués
estat diferent sent independents o no, perquè les competències si que les tenia
el govern totes en matèria de salut, i també la capacitat pressupostaria.
D’altra banda, que una gran part de residències públiques de
gent gran tenien més de guarderia que no pas de geriàtric amb tots els ets i
uts, no era cap secret i si algunes se’n salvàvem a mitges d’aquesta valoració
negativa, era gràcies a la iniciativa, entrega i dedicació del personal
assistencial; sobretot considerant que el conveni del ram atribuïa i atribueix
a l'ofici d'auxiliar de geriatria un sou de merda, en comparació a la seva
responsabilitat teòrica. En quan a les residències privades, la seva prioritat,
legítima i mai amagada, era fer-hi negoci amb la vellesa i la incapacitat; per
tant, la rendibilitat era la que determinava, en definitiva, la qualitat de les
prestacions. I com que l’obligació “in vigilando” de l’administració si
s’exercia era laxa i quasi “virtual”, i com de queixes formals més aviat n’hi
havia poques ningú s’hi amoïnava massa, pensant que qui dies passa anys empeny.
Tanmateix, si les queixes no prosperaven moltes vegades era degut a que si
algun familiar arrufava el nas se li replicava que si no estava content se’n
podia emportar el seu parent a casa, emparant-se i abusant de les llargues
llistes d’espera. Fins que la Generalitat no s’ha vist obligada davant l’alta
mortalitat a intervenir-les, no s’ha palesat la magnitud de la tragèdia; però,
malgrat tot el que s’ha fet a corre-cuita per salvar els mobles, queden un munt
de flagrants deficiències per resoldre. Per tant en dubto molt que amb els
mateixos incompetents gestors governamentals, si haguéssim estat independents
aquest drama humà ens l’haguéssim estalviat. I ahir, per enèsima vegada durant
la gestió de la crisi, ha patinat la gestió de les mascaretes fins al punt de
crispar la paciència de ciutadans i farmacèutics. Que s’hagi esconyat el
sistema informàtic dispensem-ho: ha estat un accident; però l’espectacle que
s’ha ofert els darrers quinze dies, competint amb “el gobierno” per veure qui
subministrava més mascaretes i a més bon preu és, francament, esperpèntic.
I per acabar-ho d’adobar, ahir també van saber que
l’ICS llogarà a les clíniques privades tantes UCI com li facin falta pagant un
capmàs de 43.000 euros per cada malalt de coronavirus que hi ingressi i que, en
tot cas, al final de l’obra ja es passarà comptes perquè la privada no obtingui
d’aquesta operació un benefici poc raonable. Què s’entén per “poc raonable”?
Segons fonts hospitalàries l’ocupació d’un llit d’UCI ronda els mil euros de
cost per dia. Tenint en compte que l’estada de mitjana oscil·la entre les dos o
tres setmanes, ¿per quina raó científica s'ha taxat el capmàs en 43 dies? A mi
no em fa el pes, que voleu que us digui! Sobretot quan segons amb què i amb qui
es mira tan prim. Per cert: siguem o no un país independent, els sanitaris es
mereixen, sense que l’hagin de pidolar arrossegant-se per terra, una
compensació econòmica pel que han fet de més durant tots aquest dies, un
sobreesforç que no els hi va en el sou retallat que cobren. Ja veure’m quant
trigarà la Generalitat a estirar-se, perquè picant de mans cada vespre no n’hi
ha prou.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada