Dilluns, 12.-
He tingut una experiència que
m’acaba de tancar una ferida que em supurava des de l’època del seminari. Ha
succeït quan confessava un marrec que no havia vist mai. En preguntar-li per
pura rutina si tenia quelcom més de què penedir-se abans de donar-li l’absolució
m’ha sorprès responent-me que creia haver pecat contra el sisè manament, però
que no n’estava segur del tot. Li he dit que me’n fes cinc cèntims per si el podia
ajudar a esbrinar si allò que el preocupava podia considerar-se pecat o no.
Allavonces m’ha confessat que va passar-se uns dies enllitat per causa d’una
grip i que mentre fullejava una revista dels pares, on hi sortien artistes i dones
famoses mig despullades es va excitar tot sol només de mirar i va tenir de pensament
una fantasia sexual, per dir-ho fi, mentre el seu reviscolat membre es refregava
frenètic en els llençols fins a ejacular copiosament. M’ha dit que va trobar
tant de plaer en aquella experiència, que durant la resta dels dies que va fer
llit va repetir-la sovint trobant-hi cada vegada encara més satisfacció que la
primera. L’he tranquil·litzat fent-li entendre que allò que tan l’amoïnava era simplement
que s’havia masturbat i que a pesar de no agradar-li ben bé, com si diguéssim, nostre
senyor ho dispensava perquè era una temptació que el dimoni parava als nois de la
seva edat sent molt difícil de no caure-hi. Però el nano era més murri i la
sabia més llarga del que em pensava i m’ha replicat que allò que el preocupava,
en realitat, no era si masturbar-se era pecat. El seu problema, pel que vaig entendre,
era que li relliscava força si masturbar-se era pecat o no, sinó si ho era la
manera com s’ho feia, ja que li semblava que els seus companys s’ho muntaven
diferent d’ell que s’ajeia de boca terrosa sobre el llit, refregant-se com un
gos el membre empalmat contra el matalàs. Li he estroncat les ganes de donar-me
més detalls de com s’ho manegava per donar-se plaer en solitari, traient-li importància
amb quatre evasives i posant-li una penitència lleugera per a la confessió que
m’acabava de fer, perquè no s’hi capfiqués massa i estigués distret una estona.
No crec que el nano tingués més de catorze anys, però no obstant això, vet-aquí
que m’hi he sentit perfectament emmirallat amb el que m’explicava. Jo també em
vaig preocupar molt, des de temps ençà i en unes circumstàncies gairebé calcades
a les seves, dubtant de si el mètode que utilitzava per desfogar-me fos una porcada
encara més aberrant que agafar-me el membre amb la mà i sacsejar-me’l enèrgicament
fins escorre’m com un porc. Francament, a mi aquesta manera diguem-ne manual de
masturbar-se sempre m’ha fet fàstic. La primera vegada que vaig tenir una erecció
forta també feia llit i enmig de la febre em vaig trobar somiant que estava
envoltat d’ovelles i el pic de l’excitació em va venir, precisament, abraonat a
la panxa d’una d’aquelles bèsties. Més endavant, foren els panxells d’un company
que portava pantalons bombatxos l’objecte del desig que em destarotava sempre
que hi pensava, fins al punt que trempava en els llocs més inoportuns; àdhuc bo
i caminant em tenia de dissimular sovint la tossa reprimint-la posant-me la mà a
la butxaca. A l’inrevés del benaventurat nano d’avui jo mai vaig poder descarregar-me’ls
amb ningú els meus dubtes, fins a l’extrem de fer-me vacil·lar de si era un
mascle de veritat. No sé si era normal o no, però la meva sexualitat va esclatar
salvatgement sense buscar-ho i de res van servir els esforços per ofegar-la. Inclosa
la recança a masturbar-me massa sovint per por a esguerrar-me la salut, com es
feia córrer al seminari que passaria per treure’ns-en les ganes. Avui, després
de tant de temps de desfogar-me sexualment a la meva manera, sense que la salut
se n’hagi ressentit, que jo sàpiga, cap amenaça ni ultimàtum d’aquesta mena em treu
la son. L’única novetat en aquestes pràctiques solitàries esdevingué just després
de conèixer la Neus i consistí en que vaig començar a excitar-me pensant en dones
de carn i ossos com les que m’ensopegava cada dia pel carrer o a la mateixa
església, enlloc de bavejar escalfant-me el cap amb panxells d’adolescents, temptació
de la qual gràcies a la Neus me’n vaig desempallegar del tot. Però si tot
plegat ja és prou complicat d’explicar-ho a un confessor normal, no vull imaginar
què passaria si el destinatari de les meves confidències fos el pare carbasser
en persona. Mirant-ho des d’aquest punt de vista crec que es pot entendre
millor que aquestes misèries formin part del meu arranjament privat amb nostre
senyor. No puc, i és possible que tampoc ho vulgui realment, renunciar als
plaers de la luxúria mentre me’ls pugui permetre de pensament, a soles i sense escandalitzar
ningú. No hi trobo res de brut, de deshonest ni de pervers en mantenir aquest plaer
en secret, sobretot si ho comparo amb les potineres i mal dissimulades magrejades del canonge Tomàs
a alumnes agradosos i benvolents que no els hi donaven importància, vés a saber
cadascú per quines inconfessables raons. D’altra banda, no obstant sembli mentida
mai he anat més lluny amb una dona d’allò que en Llorenç descriuria com una bona
rebolcada. Ni per descomptat he caigut tan baix de fer-ho amb cap home, tot i que
quan els panxells del meu company dels bombatxos em posaven a cent, vaig arribar
a témer si no tindria un empelt d’invertit d’aquells que tothom avorria només d’anomenar-los.
Ja que hi estic posat en pla de sinceritat, no en vindrà d’una més. Per tant, també
confesso que no he gosat ficar-me al llit amb cap altra dona que no fos la
Neus, per moltes ganes que n’hagi tingut en un moment donat. I no ho he fet pas
perquè no ho desitgés sinó per por que a l’hora de rematar la feina fracassés, emprenyadora
experiència que ja m’havia passat més d’un cop amb la mateixa Neus perquè
l’eina se’m desinflava abans d’hora i jo reculava escagarrinat de vergonya. Una
marxa enrere més que covarda condicionada per les meves basardes subconscients,
però que ella encara que fos la meva amiga em féu pagar amb escreix recordant-me
la meva impotència sempre que estava de mala lluna. En canvi, no es poden comptar
les vegades que me l’he pelat pensant amb l’Anna Maria i amb d’altres dones que
em venen al cap quan em poso al llit; però, sobretot amb ella, que ni s’imaginaria el pare
carbasser les marranades que li he fet de pensament. I és que no me’n puc aguantar
les ganes quan de nit em venen a la memòria les seves cuixes o els voluptuosos pits
insinuats sota jerseis o bruses arrapades a la pell. Admeto quelcom que mai reconeixeria
fora d’aquesta llibreta: en el fons si no he passat de rebolcades imaginaries és
perquè des de la primera vegada que a mitja feina amb la Neus se’m va arronsar el
vigor, em feia por de fer el ridícul i que es confirmés la impotència que de
broma en retreu la Neus quan me la vol fer pagar, però que a mi tant em preocupa.
Amb ella, la majoria de vegades que vàrem acabar al llit inclòs el dia que ens
hi va enxampar el rector, no passaven de morrejades, tocaments i un final de
festa indescriptible per part d’una dona que presumia de ser la millor especialista
en mamades de l’Ocell de Foc. Però sovint jo em conformava i era feliç fent-la
petar i que m’escoltés les meves inquietuds tot reposant la galta sobre els
seus mugrons. Perquè la vertadera manya de la Neus, el que realment sap fer
millor es escoltar-te mantenint el desig de sexe com si diguéssim al bany maria.
Probablement el que m’ha confessat el nano del confessionari avui, sense tenir-ne
ni idea del favor que em feia, ha esbocinat el complex d’inferioritat que arrossegava
des de qui sap quant. He descobert, vés tu de quina manera, que sóc tan complicat
i influenciable pel què diran els demés de mi que m’he passat mitja vida obsessionat
per manies tan ximples com les que acabo d’explicar, les quals en posar-les ara
per escrit sense amagar-me’n de res a l’empara d’una llibreta guardada a pany i
forrellat s’han dissol com un terrós de sucre en un got d’aigua. Me n’alegro, doncs,
d’haver espolsat de l’armari de les meves vergonyes de carambola inesperada un dels
més antics esquelets que hi guardava.
Dijous, 15 de març.-
En Climent ja la torna a ballar per
culpa de son pare: ahir van trobar-lo estimbat daltabaix del pont de ferro fet
un eccehomo i es troba entre la vida i la mort a l’hospital. Ho he sabut a
misses dites i de rebot, gràcies com sempre a sa mare. M’imagino com en Climent
s’ho deu estar passant de malament, sobretot perquè ningú sap com ha anat la cosa:
si és que l’han empentat pont avall o se n’ha anat de trompis tot sol perquè en
duia més al cap que als peus. Tractant-se d’en Xuti em fa l’efecte que tant hi
fa dir com no dir. Però sigui com sigui, no és excusa per no comptar amb mi cada
vegada que passa per un mal tràngol. Suposo que no podrà dir que no hi hagi
prou confiança ni tampoc perquè li fa vergonya demanar-me ajuda, ja que ens
coneixem de sobres. Més aviat penso que deu ser perquè les cabòries se les vol matxucar
tot sol i ni que el matin demanarà ni acceptarà de mi ni de ningú un cop de mà.
Els hi he fet companyia a ell i sa mare a la sala d’espera d’urgències. Se’ls hi
notava que no tenien ganes de parlar i jo els hi respectat el recolliment. Per
cert, això d’en Xuti m’ha fet recordar encara que no hi tingui cap relació que estic
pendent de tractar amb la senyora Rita, la mestressa de la ferreteria i mare de
la Margot, el problema d’una llogatera que pel que es veu no li paga des de fa
mesos i la volen fer fora del pis. Ho he de fer perquè aquest favor me’l va
demanar expressament i amb insistència tia Berta, recalcant això del favor. Crec
que finalment he trobat la manera de fer-m’ho venir bé perquè em rebi: aprofitaré
per informar-la que sa filla s’ha espavilat i arreveixinat com un pèsol en els
estudis i que si segueix per aquest camí en els propers exàmens traurà com a
mínim un notable alt. Sospito que hi té alguna cosa a veure en aquesta millora,
que a penes surt amb l’Anna Maria i que la relació entre ambdues mosses diria
que s’ha enterbolit, si no és que han partit peres. No en sé la causa exacta de
l’enfredorament de la complicitat, però a mi ja m’està bé que no es facin tant,
almenys no estaran d’orgues per fer-me la punyeta sistemàticament amb rebequeries
o xanxes de les seves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada