PROU DE XANTATGE EMOCIONAL AMB L’ESPANTALL DEL REBROT DE LA PANDÈMIA!

El darrer expert a afegir la seva contribució a engreixar el plec d’advertiments sobre una segona onada de coronavirus aquesta tardor, ha estat l’epidemiòleg de referència del president Torra, l’Oriol Mitjà, que en unes declaracions a RAC-1 va assegurar literalment que malgrat l’evolució del covid-19 sigui bastant estable a hores d’ara, “... segur que el virus tornarà a la tardor, quan torni a fer fred, però si fem les coses bé aquest estiu, el següent brot arribarà més tard i des d’un punt de partida més baix; però, de que tornarà segur i la següent onada pot ser més crítica que la primera, si no féssim res ...“ Mitjà va apuntar que els factors climatològics i les mesures de seguretat han contribuït a fer que el ritme de contagis s’hagi relaxat sense desaparèixer del tot, per aquesta raó va remarcar “la importància de fer les coses bé durant l’estiu perquè el probable segon brot arribi quan més tard millor. Tot i això, segur que a finals de tardor o principis d’hivern tindrem una altra vegada el virus reviscolat i, per tant, ens hem de començar a preparar”. No tinc res a dir, ans al contrari, que els experts hi diguin la seva i facin tantes advertències a la població com creguin convenient, sempre que no estiguin contaminades per interessos polítics sinó exclusivament científics; el cas és, però, que a la meva manera de veure, amb tanta abundància de pronòstics pessimistes s’està fent un xantatge emocional injust, imprudent i abassegador a la població més vulnerable, indefensa i influenciable.

És a dir: tothom ja té assumit de sobres que el maleït virus continuarà fent de les seves en quan se li perdi el respecte, però també és cert que la majoria de la gent voldria estar convençuda, inclús posant les mans al foc assegurant-ho, que prenen les mesures de precaució que es recomanen per activa i per passiva i que finalment s’ha concretat sense cap discrepància científica – distancia, mascareta i higiene de mans -, el risc de recaure al pou de la pandèmia es pot controlar amb èxit. I és que la gent necessita creure-s’ho per no perdre la xaveta i agafar-se a l’últim bri d’esperança. La població, insisteixo, que en la seva majoria ha demostrat amb el confinament, estar disposada a fer el que se li manava i complir disciplinadament els protocols de protecció personal que se la imposessin, encara que signifiquessin sacrificis feixucs i renuncies molt doloroses, particularment en parcel·les que freguen el dret de les persones a moure’s i tenir lliurament vida social. Però la gent no estava disposada a ser obedient sense remugar, a canvi de res. El preu o el premi, millor dit, per creure era i es assegurar-se amb l’obediència cega un grau raonable d’immunitat temporal al contagi, mentre no es descobreixi una vacuna definitiva.

Les regles de joc en aquesta crisi sanitària són molt clares i simples, tal com el propi doctor Oriol Mitjà ha recalcat a bastament en llurs declaracions. Però aquestes regles de joc, un cop definides i concretades fil per randa pels experts, correspon a cada ciutadà aprendre-se-les de memòria i obeir-les sense excuses ni complexes; però també han d'obligar les autoritats a vetllar perquè ningú se les passi per l’engonal. Siguem conscients, però, que una minoria considerable de la població, de totes les edats encara que hi predomina el jovent, no està disposada a passar per l’adreçador i, per tant, en fa un cas com un cabàs dels protocols de protecció personal i de les recomanacions. No ha servit de gaire que se’ls hi volgués fer entendre que la seva rebequeria no només els podria perjudicar a ells, sinó que si es contagiaven podrien encomanar el virus a terceres persones innocents. Per tant, penso que ja n’hi ha prou que els experts, com avui el doctor Mitjà, recordin als quatre vents les seves advertències a la població sense exigir també al govern que les faci complir, perquè sinó a la població més vulnerable - que en bona part és la més creient perquè és la que hi té més a perdre en un rebrot - li sona tanta amenaça com una mena de xantatge emocional que, en alguns casos, provoca crisis d’angoixa en no garantir-los que es faran complir amb mà de ferro les normes a qui no vulgui entomar-les voluntàriament .

Ho repeteixo, aquestes crides a l`ordre haurien d’implicar no només a la ciutadania en general, sinó sobretot a les autoritats, en particular, perquè deixant els escrúpols tiquis-miquis de banda obliguin tothom a no fer-se el viu, ja que la salut no és una qüestió negociable ni objecte de transacció. Ja sé que hi ha gent de pell fina que pretenen justificar com una mena d’objecció de consciència passar de complir els protocols sanitaris, a més a més en base a un argument demagògic: que en nom de la salut no tot està permès. ¿Que no s'adonen aquests ximples que em temo ens haurem d’anar acostumant a que una de les conseqüències més emprenyadores de la “nova normalitat” sigui que mentre existeixi un risc sanitari, qui estigui al poder tindrà un marge considerable de maniobra normativa, potser fregant fins i tot perillosament l’arbitrarietat i la impunitat? Per aquesta raó s'haurà d'estar a l’aguait per impedir-ho. Ara bé, si les autoritats no treuen a passejar de tant en tant el santcristo gros, ¿com es protegirà el dret dels més vulnerables a no resultar infectats en contra de la seva voluntat, per la negligència d’alguns d’aquests nous rebels sense causa?

A MEVA MANERA DE VEURE tabrilde@blogspot.net   

NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM.