dimecres, 10 de juny del 2020

DIARI D’UN CONFINAT (88è dia) – JA N’HI HA DE “TAN NORMALS”, QUE FAN PLANS PEL SOPAR DE FI D’ANY

            L’alcalde de Manresa, acompanyat d’una delegació del consistori i del superior de la Cova, va anar a veure el papa Francesc per convidar-lo a visitar la ciutat del Bages l’any 2022, amb motiu de commemorar-se els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola, l’inventor dels exercicis espirituals que han donat renom mundial, entre d’altres coses esclar, als jesuïtes. Doncs bé, tots els membres de la delegació manresana han hagut de sotmetre's la quarantena obligatòria pels espanyols que tornen d’una estada a l'estranger. Quina pena que no poguessin ajornar aquest viatge quinze dies! Si haguessin esperat a fi de mes per anar a Roma, s’haurien estalviat la conya de confinar-se catorze dies extres a casa.

I això és el que no entenc: que els que viatgen avui hagin de passar la quarantena, per si de cas, i en canvi els estrangers que vinguin per sant Joan i en dates posteriors – sembla que una primera tongada d’onze mil alemanys ja tenen bitllet reservat pels avions que els portaran a la seva segona residència balear –, se les podran campar per ses illes sense més restriccions que portar morrió, rentar-se les mans i no acostar-se menys de metre i mig a una altra persona. Jo em pregunto, en la meva ingenuïtat i ignorància supina, ¿què haurà canviat en quan al risc de contagi en quinze dies, perquè els controls sanitaris exhaustius d’ahir ja no siguin imprescindibles demà? Ja sé que tant és dir com no dir a aquestes altures de la pel·lícula, però, francament, ho trobo una mica absurd tot plegat, si se’m permet l'expressió sense que ningú es molesti.

Com ho és també, d’absurd, fins i tot de sarcàstic i un pèl temerari, com us plagui, que ja hi hagi gent que faci plans per rebre el 2021 amb una copa de cava als dits i dotze grans de raïm apunt d’empassar-se al compàs de les campanades, com s’ha fet tota la vida, vaja, després d’una bona fartanera i de ballar fins que les hores petites estiguin ben tocades i retocades. Mentre els “experts” ens van menjant el coco amb l’espantall d’una revifalla del condemnat virus pels vols de Nadal, que es tingui humor per preocupar-se del reveillon no deixa de ser curiós i de tenir el seu morbo, sense cap intenció de fer demagògia barata, Déu me’n guard! Però, és clar, la vida té de continuar malgrat tot, i com se solia dir en temps reculats sobretot entre la burgesia: “a les penes, punyalades”. A pagès, més pràctics, hi afegien: “i un bon got de vi”.

De fet, els del “gobierno”, que se les pensen totes encara que a vegades no ho sembli, ja varen decretar un dol nacional per les víctimes de la pandèmia – a la meva manera de veure, com ja vaig reflexionar en el seu moment, un dol precipitat, extemporani i incomplert -, per tenir la “feina feta” quan s’obrís la veda al turista nacional i tant de bo estranger que salvi els mobles d’un sector econòmic a la desbandada. No quedaria gairebé que coincidís l’obertura dels hotels, les discoteques, les barres dels bars i la gresca de les properes revetlles, amb les banderes a mig pal en tots els edificis oficials. Feina feta no fa destorb i almenys el personal podrà esbravar-se després dels mesos de confinament obligatori per l'estat d'alarma, tirant petards a dojo i aplegant-se les colles d'amics per trascolar junts unes quantes cerveses, veient partits de futbol a tremuja en una accelerada agonia de la lliga. La vida ha de continuar, esclar que sí, i per aquesta raó els restauradors ja han començat a prendre nota de reserves per cap d’any. De fet, ja fa anys que el reveillon té més requesta que la missa del gall. I, si per cas, per tranquil·litzar la consciències dels escrupolosos, ja es muntarà una "gran recapte d'aliments". La qüestió és que la vida no pari!
               
A MEVA MANERA DE VEURE tabrilde@blogspot.net   

NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada