Ja està bé que se’ns recordi que no s’ha
d’abaixar la guàrdia, mentre no hi hagi vacuna; però, que amb cada cullerada de
sopa se’ns peixi que a la tardor el virus revifarà i que s’hi ho fa amb mala
llet - que és una incògnita perquè hi ha opinions per tots els gustos -, uns
quants vells més cauran com mosques, em sembla passar-se quatre pobles. Perquè
encara que la por guarda la vinya, no trobo que refregar-nos pel nas a totes
hores que el pitjor potser encara està per arribar – el Banc d’Espanya avui també
s’ha afegit a l’aquelarre -, sigui una bona estratègia per aixecar la moral de
la tropa. Sobretot quan havent-hi tants melics per lligar – la vacuna, el
tractament terapèutic, els protocols de mobilitat, etcètera -, sembla que es
vol córrer massa per avançar etapes de la desescalada i que només es pensa en
obrir fronteres interiors i exteriors perquè arribi turisme nacional i forà que
salvi els mobles de la hostaleria. Per molta aparença de normalitat que es
vulgui donar, tothom ja té clar que estem immersos en una “nova normalitat”
vigilada que, pràcticament en tots els aspectes de la vida quotidiana segons es
va veient, té tanta retirada amb la “vella normalitat” com un ou amb una
castanya. A la meva manera de veure, doncs, i no és la primera vegada que hi
reflexiono, perquè s’afluixés l’angoixa que no s’acaba de dissipar a l’ambient,
sobre tot pel que fa a la població de risc, les comunicacions en general, tant
les institucionals com les que disfressades de notícies serioses produeixen de
cadenes informatives públiques o privades, haurien de procurar no augmentar la
confusió, sinó assenyalar les certeses, per poques que siguin.
Sembla que la majoria
d’epidemiòlegs estan d’acord que el perill més gran de rebrot consisteix en que
es descontrolin de cop els contagis. I que, per evitar-ho, és fonamental
defugir el contacte físic i les aglomeracions mantenint les distancies de
seguretat, portar mascareta sempre en llocs tancats i desinfectar-se les mans
unes quantes vegades cada dia, seguint la litúrgia higiènica que ens han
ensenyat a bastament. Això són certeses contrastades científicament, ja que
precisament quan la corba de contagis augmenta en alguns països es degut a que
una de les tres mesures de prevenció no s’han respectat. Si això és així,
s’haurien de vendre aquestes recomanacions sanitàries com una aposta segura i
sense fissures científiques per consolidar la victòria sobre el coronavirus,
perquè en cas contrari la gent més vulnerable que també resulta ser la més
influenciable pels cagadubtes, els bruixots o els set-ciències, està sotmesa a
una pressió que no és bona per l'equilibri mental.
Cal tenir les coses clares i adaptar-se a la “nova
normalitat” amb fe, encara que costi sacrificis; però sabent que es va pel bon
camí. Cap de nosaltres ens ho pensàvem viure la tragèdia que estem vivim.
Perquè vivim una “tragèdia”, no una “aventura”, com alguns passerells encara
pretenen fer-nos creure. Tanmateix, una tragèdia no necessàriament acaba
malament si hom n’aprofita el cantó positiu. Que les tragèdies no tenen cantó
positiu? No fotem! Si ens serveix per fer-nos espavilar i ens escarmenta, ja
serà un gran què i haurà servit de molt per carregar-nos les piles i lluitar
panxa enlaire. Per no tornar a ensopegar en la mateixa pedra, cal descobrir
primer els errors col·lectius i individuals que s’han comés. Durant el
desconfinament hem tingut l’oportunitat de fer un examen de consciència; tant
de bo hagués servit per treure’n les conclusions adequades i fer els propòsits
d’esmena apropiats. Perquè si de veritat ens en volem sortir, i podem fer-ho
sempre que no ens venem la pell de l'os abans de caçar-lo , caldrà que ens
posem d’acord per repensar-nos millor que com ho hem començat a fer fins ara,
una normalitat ni nova ni vella, simplement diferent. I vigilada per un
"gran germà" que massa vegades tindrà temptacions d'exercir de
padrastre.
A MEVA
MANERA DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM PRENDRE
MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada