MASSA TOROS A LA PLAÇA

            Sempre me’n recordo d’aquell professor que ens ensenyava que si no volíem perdre els papers al gestionar un conflicte social, els toros els teníem de torejar d’un en un, ja que si ho volíem fer amb tots a l’hora acabaríem masegats i atrotinats per totes bandes. Continuant aquell símil emprat pel professor que, a part d’expert en recursos humans devia ser un bon aficionat taurí, em fa l’efecte que aquí i avui, la plaça d’aquest reconsagrat país està massa plena de banyes i cada vegada ho tenim més pelut per sortir-ne ben parats. Com en un circ en decadència que hi creixen els nans, a nosaltres les sotragades que ens sacsegen cada dia, sovint per sorpresa, ens descol·loquen i ens impedeixen pensar amb una mica de serenitat què és el que més ens convé i per on comencem a desembussar el camí. Al trist espectacle d’una classe política esgarriada i dividida, que aprofita qualsevol excusa per apunyalar-se mútuament si pot, hi hem d’afegir les esquitxades de la corrupció que no para de degotar i la ineficàcia frustrant de les institucions que estan per posar seny i que són incapaces de fer-ho perquè tants de caps tants de barrets.

            Demano perdó si aquesta reflexió fereix la sensibilitat d’algun lector delicada, però em sembla que ja seria hora que es deixessin de banda les picabaralles de pati d’escola i s’anés a resoldre els problemes dels ciutadans en base al més estricte sentit comú, per rigorós ordre de prioritat. En l’assumpte de la corrupció, per exemple, tots els partits haurien de plegar de negar que tinguin merda acumulada sota les catifes, quan són els primers en saber-ho perquè li han amagada. Si escombressin a fons, a part de donar un pas de gegant cap a la regeneració, ens farien estalviar un grapat de temps i de diners en processos judicials que en la majoria dels casos no serveixen per res, doncs les sentències, si arriben, ho fan a misses dites. Tapar les vergonyes al corrupte i sortir amb el ciri trencat de dir que ningú en sabia res, no és veritat i a més a més resulta impossible. I en quan a la màxima institució del país, la de cap d’estat, no es pot consentir ni un dia més que el desprestigi, el descrèdit i l’escarni constant l’hagin fet inservible com a òrgan moderador que, en definitiva és l’única cosa que se li demana i pel que cobra. En una plaça plena de toros desbocats, no pot ser que el president no tingui autoritat moral perquè tothom li hagi perdut el respecte a ell i a la institució.