EXAMEN DE CONSCIÈNCIA

            Un dels valors que em temo se’ns han escolat pel desguàs, per voler ésser més moderns o més prògres, és aquella bona costum de passar comptes amb un mateix, de tant en tant i a soles. En part, el que va fer-nos avorrir aquesta pràctica tan higiènica, és que se n’apropiessin descaradament algunes religions a la recerca de clientela, utilitzant el rentat de consciència com a esquer. I un cop arraconada la influència religiosa per quedar-se amb el monopoli de la ITV de consciències, la generació emergent d’executius agressius i de científics asèptics van popularitzar el principi que si es volia triomfar en aquest món, calia estabornir la consciència, ja que l’experiència havia fet palès que matar-la, com pretenien els revolucionaris francesos, era pràcticament impossible. I per aquesta raó, van créixer com bolets els gabinets de psicoanalistes i d’altres consultors aficionats més o menys estrafolaris; especialitzats en complicar aquell examen de consciència de temps reculats. La qüestió, en definitiva, és si aquells remordiments de consciència dels quals ens volem desempallegar relaxant el sentit del bé i del mal, no sent tan primmirats amb la moral i la responsabilitat individuals, realment serveixen per ser millors ciutadans i més bones persones.

            Envoltats de tants espavilats que es passen pel forro els preceptes i les normes de convivència i que, en certa manera, fan sentir com rucs els que no s’atreveixen a transgredir la línia vermella del petit tripijoc o de la corrupció en majúscules, em pregunto si la consciència ja s’ha quedat en silenci per sempre o encara els burxa cada vespre i no els hi permet agafar la son, si no és a còpia de pastilles. Em pregunto si els “imputats” que ara estan tant d’actualitat senten la veu de la consciència alguna vegada. De ben segur molts em contestareu que aquests espavilats i bandarres, de l’examen de consciència ja ni se’n recorden com es fa. Allavonces, m’agradaria saber si tampoc els defraudadors a la menuda – treballar en negre, decantar-se-la estant de baixa, petites trampes a les declaracions fiscals o d’altres misèries -, no troben mal fet el que estant fent perquè no s’escolten la consciència o perquè comparat amb la barra i la pocavergonya d’altres, les seves estafes es poden considerar peccata minuta. Si així fos, voldria dir que, com es vanten alguns, la mala consciència s’ha pujat a les golfes com un moble vell o una rampoina, i que un dels valors fonamentals de la civilització se n’hauria anat a can pistraus. Esperem que no sigui així, perquè la consciència era el que ens distingia dels depredadors.