L'OUTLET DE VILADECANS I LA BOTIGUETA

            El que queda del comerç de proximitat està condemnat a morir a pessics. Els hereus del senyor Esteve, que ja fa temps cria malves, s’havien posat al dia traient les teranyines dels seus aparadors i transformant les carrinclones botiguetes del segle passat en negocis atractius i moderns, que ja no esperen passius que el client entri, sinó que han après a surti al carrer per a seduir-lo i, si cal, per arrossegar-lo. Però tot aquest esforç pot acabar anant-se’n en orris si una nova generació de fenicis troba vents polítics favorables per establir-se en una Catalunya, que per més inri diu que vol ser independent. De fet, Viladecans The Style Oulets acollirà el primer trimestre del 2016, per començar a fer boca, vint-i-cinc mil metres quadrats de botigues que oferiran tots els seus productes a preus rebentats un 30 o un 40 per cent. No es tracta d’un reclam promocional, sinó d’un estil de vendre diferent, que es cruspirà tota la xarxa de comerços de proximitat que quan aspiràvem a ser singulars i marcar distàncies amb el tot a cent, els nostres polítics arlequins defensaven a capa i espassa. En canvi, ara amb l’excusa de la crisi em sembla que ja els està bé ser una potencia de les gangues i que tot estigui de rebaixes, començant pels valors. Potser és el que toca, quan el propi país està en liquidació.

            Perquè no es tracta només de Viladecans: cada vegada està més a prop l’obertura d’un altre gran outlet a l’Empordà, rondant els dotze mil metres quadrats; és a dir, més d’una hectàrea d’ofertes de tota classe de productes a preus de saldo. El truc d’aquest nou invent dels fenicis globals es que les diferents marques, que es venen a preus descaradament inferiors als que es poden trobar a la botiga del poble, són “de la temporada passada”. I aquest només és el començament d’un fenomen preocupant, perquè l’efecte crida portarà que d’altres ajuntaments de la resta del territori apostin per una política equivocada de pa per avui i gana per demà. Les quatre llenties que representa per les arques municipals aquesta invasió fenícia no compensa dels perjudicis que comporta per una part important de la societat, els petits empresaris comerciants, alguns dels quals porten tota una vida darrera del taulell. Em fa gràcia quan diuen que aquests experiments crearan no sé quants llocs de treball, perquè en aquesta història sembla que les botigues que baixaran persianes no comptin per res i que els treballadors que aniran degotant a l’atur i els botiguers moll de l’os de la classe mitjana que relliscaran a la misèria, no tinguin cap importància perquè tres d’aquí i quatre d’allà no munten cap sidral, encara que facin a la llarga molta més llevada. S’està destruint un teixit social que ha costat moltes suades consolidar i que, potser, trigarem generacions en recuperar. Però això tant se’ls in dona als polítics més carregats de màsters: demà serà un altre dia i el darrer ja apagarà els llums i tancarà la porta.