LA COMISSIÓ DEL TRICENTENARI

                 Els actes commemoratius dels fets del 1714 que es van presentar amb tota solemnitat per part de la Generalitat i de l’ajuntament de Barcelona no es té una idea aproximada de quant costaran ni de com es finançaran,  però si se sap quant costa l’encàrrec fet als comissaris de l’efemèride, Miquel Calçada i Toni Soler, de preparar la festassa: un milió i escaig d’euros. No en dubto gens que la commemoració dels fets del 1714 viscuts a Barcelona i que van suposar el final de la guerra de successió espanyola, amb la derrota de les tropes austriciacistes que defensaven la capital catalana davant l’exèrcit borbònic es mereixen fer rebombori i s’han d’aprofitar els tres segles d’aquells fets per fer bullir l’olla del sobiranisme. Ara bé, a la meva manera de veure, seria un gest exemplar i solidari amb els més flagel·lats per la crisi, que aquesta comissió preparatòria, com tantes d’altres de les que en podríem parlar un altre dia, estigués composta de personatges disposats a treballar per amor a l’art. Voleu dir que no es trobarien voluntaris molt competents, entre la tropa de patriotes que figuren al cens d’aquest país?

            Ja sé que més d’un s’escandalitzarà pel què acabo d’escriure i ho considerarà, potser, una blasfèmia botiflera; però, em sembla que ja toca ser una mica autocrítics i reconèixer que a vegades els arbres ens fan perdre de vista el bosc. Penso que hi ha empenta, imaginació i enginy disponible a cabassos, disposats si es demanés com cal a treballar gratis per organitzar un programa d’actes que fes tremolar la terra. En uns moments que el pressupost públic s’ha d’administrar amb comptagotes perquè no arriba per tapar forats molt sensibles, queda una mica lleig que es destini tanta “pasta” només per parir un programa de festes. El voluntariat no només s’ha de referir a aspectes estrictament assistencials: en molts països de tradició cultural més arrelada que la nostra, moltes iniciatives d’aquest caire es tiren endavant gràcies a la col·laboració desinteressada de molta gent que les lidera de cap a peus, sense que ningú els hi hagi d’insinuar, ja que aquest capteniment ja els hi surt del caparró.