Avui serà un altre
dijous negre, d’aquests dies que ja es repeteixen massa en que no per culpa de
la crisi, sinó de com la colla del gallec gestiona la crisi, els carrers de
Barcelona i de Madrid seran l’exponent d’una indignació popular que pretén inclús
el gest d’alt risc d’assetjar el Congrés dels diputats, el màxim símbol d’una
democràcia, per part d’una massa que el dia que menys s’esperi pot
descontrolar-se. Per si de cas, molts de diputats avui faran campana o s’ho
miraran des de darrera el canyer. Potser seria un bon dia per dedicar-se a
meditar que després de tants de fraus, enganys, corrupcions, empreses que fan
fallida, desnonaments, imputacions de personatges públics i un nivell d’atur
que avui, precisament, sabrem que ja supera els sis milions, si no s’hi posa
aturador les aigües tèrboles i desbordades poden fer estralls. Perquè el sistema
no faci fallida caldria reinventar les institucions i substituir ràpidament la
casta de polítics eixorcs, que són incapaços de veure tres dalt d’un burro assentats
en el pedestal dels que es creuen per sobre del bé i del mal.
S’acaba de publicar un
llibre que els que remenen les cireres d’aquest país sense excepció haurien de
llegir-lo amb calma: “Per què fracassen els països. Els orígens del poder, la
prosperitat i la riquesa”. L’han escrit uns professors de l’Institut Tecnològic
de Massachusetts (MIT) i de Harvard. Després de revisar tres segles d’història,
els autors conclouen que l’èxit o el fracàs de les nacions són les seves
institucions enteses com a “regles de joc”, amb què es mouen les seves
economies i els drets dels ciutadans. Afegeixen que sense una infraestructura
institucional que funcioni, cap desenvolupament no és possible, perquè un país
ha de comptar, almenys, amb uns quants elements bàsics que permetin el seu
desenvolupament, institucions i polítiques que facin possible l’existència d’un
govern, un sistema financer i un sistema polític responsables, així com el
respecte de la llei, la propietat, els contractes i la lliure iniciativa. Exactament
tot el que trontolla a aquest país, desgovernat per una colla d’ineptes corcats
per la corrupció i la prepotència que són els primers en fer escrache emocional
a mitja població movent l’espantall de més retallades, més impostos i la
inseguretat de tota mena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada