MACEDÒNIA DE POMES AGRES

            Amb les noticies que llegeixo als diaris o escolto a la ràdio, hi ha dies com avui que si em poso a reflexionar, per molta imaginació que hi posi no em surt res més que una macedònia de pomes agres. Els rebostos dels bancs d’aliments s’han quedat buits, no perquè els donants hagin girat l’esquena als necessitats, sinó que per molt menjar que entri als magatzems, cada vegada hi ha més boques obertes en espera de la seva ració de supervivència. ¿Quants palets de llet, llegums i articles de primera necessitat creieu que es podrien omplir amb els dotze milions d’euros que es llençaran a la bassa per pagar el funeral amb el qual la setmana que ve els britànics acomiadaran a Maggie Thatcher, més coneguda com “la dama de ferro”, com si fos la reïna de cors? I si no vos caldo, tres tasses: l’advocat d’un senegalès ha demandat l’Estat espanyol al·legant que al seu client se li ha denegat la nacionalitat per residència, amb l’excusa que el pobre pegot aspirant a carnet d’identitat havia tret nota insuficient en el test d’integració, al deixar en blanc la resposta a una pregunta tan determinant per valorar el grau de patriotisme com és ignorar el nom de la legítima de l’anterior president del govern, en Zapatero. Francament, els autors del test en qüestió, per mi ja els poden coronar de merda d’oca.

            I per acabar d’espatllar-me l’arribada de les orenetes, va i m’assabento que a vuit ciutadans manresans d’entre 60 i 90 anys, que viuen en un bloc propietat del Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa (Fòrum), la companyia de la llum els ha deixat a les fosques i sense ascensor, emportant-se inclús els comptadors comunitaris perquè l’empresa municipal és morosa. Els llogaters si que estan al corrent dels seus lloguers, però els propietaris de l’edifici rehabilitat de fa quatre dies estan tan escurats que no poden pagar ni els consums. Ara no cal entrar en el com i el perquè estan a la misèria, sinó escarnir el fet que s’hagi tallat radicalment el subministra a vuit avis, un d’ells amb cadira de rodes que s’ha quedat sense ascensor. Com si la companyia de la llum li vingués d’aquests miserables rebuts per anar a la ruïna. ¿Em voleu explicar com es pot ser tan destraler i donar tan poc valor a les persones? I que això passi a la “molt benèfica” ciutat de Manresa, encara fa més riure. Ja sé que vuit avis no són res de l’altre món i que a l’ajuntament tenen melics més importants per lligar. Però, molt de compte amb aquest capteniment: qui és insensible al patiment d’una sola persona, podent-lo evitar, demostra que no té sentiments. Ara bé, quan qui es comporta d’aquesta manera té responsabilitats polítiques, el que passa és que no té vergonya. A mi ja m’han amargat el dia i, a més a més, passaré gana perquè aquesta macedònia de pomes agres no hi ha qui se l’empassi.