LA PLATAFORMA DE LES PLATAFORMES

            El que em crida primer l’atenció de la plataforma unitària electoral que impulsen el professor i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, i la metgessa i monja benedictina, Teresa Forcades, és que pretén aixoplugar sota un paraigua familiar tots els moviments socials de descontents, d’indignats i d’afectats, que fan la guerrilla pel seu compte i que no tenen capitans ni banderes perquè desconfien dels lideratges i de l’organització política tradicional, per presentar-se a les properes eleccions, amb la intenció de canviar la situació social, econòmica i política de Catalunya. El paraigua familiar té marca: Associació pel Canvi Pacífic i Democràtic, per cert de difícil síntesi en un anagrama. Però, sobretot, té una ambició clara: “impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu, capaç de reconèixer la competència i diversitat de múltiples col·lectius que ja treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç, també, de fer-los un lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model”.

            Del projecte impulsat per l’economista i la religiosa, dos intel·lectuals purs i compromesos des de fa temps en la lluita contra els dracs de la injustícia i la marginació, em crida especialment l’atenció que posin èmfasi en tres paraules màgiques: “majoria política organitzada”. És bo que una carta de presentació de qualsevol iniciativa política tingui poques ambigüitats en la declaració de principis. Aquest detall, afegit a que els dos promotors es despengen de l’honor de figurar en la llista electoral, es conseqüent amb la seva discreció i finor intel·lectual. Ara només falta que aquest paraigua tingui requesta i el comprin. La tan reclamada regeneració de les institucions i del tactisme potiner de fer política només pot arribar a través d’iniciatives trencadores, fresques i un pessic ingènues, ja que serà molt difícil que des dels propis partits es tingui el coratge de fer net i de desprendre’s del llast que porten. L’única pega que li trobo al projecte és que la parròquia a qui va especialment dirigida la crida – indignats, descontents i emprenyats – ja tenen pretendents que els festegen i per moltes simpaties que transmetin aquests galants a l’Arcadi i a la Forcades, que no oblidin, per si de cas, que són competidors a qui se’ls hi fa la boca aigua pensant com encaterinar la mateixa clientela potencial. En un país on la dispersió d’esforços, les capelletes i les empentes passen per davant de les propostes unitàries, aquesta plataforma benintencionada, honesta i ingènuament generosa, a la meva manera de veure, pot acabar trinxada.