CARRERA D'OBSTACLES PER CREAR UNA EMPRESA

            El mateix dia que assolim el record europeu de 6,2 milions de desocupats – ridiculitzant la fanfarronada d’aquell ministre Corbacho que fa tres anys va apostar que no s’arribaria als 4 milions - un jove emprenedor, Oscar Palencia, ha llençat al mercat les ulleres de fusta “Palens Barcelona” que es distribueixen en 80 botigues peninsulars i s’exporten fins ara a una dotzena de països, es lamentava en una entrevista a can Cuní de com resulta de feixuc crear una empresa, emfatitzant sobre els 42 tràmits que s’han de fer encara per engegar un negoci. Un país que destrueix cada minut un lloc de treball, s’ho ha de fer mirar. Quan la màxima prioritat hauria de ser donar facilitats, sembla que la burocràcia encara entrebanca i fa desistir els joves amb idees d’arriscar-se a fons. Si fóssim una mica sensats hauríem de prendre mesures sense perdre ni un segon, cosa que no farem perquè la majoria dels que haurien d’agafar aquest toro per banyes són gent que no ha trepitjat mai una fàbrica, ni s’ha enganxat els dits en un negoci, que és la manera de posar seny i agafar experiència.

El problema d’aquest país és que els governants saben molta solfa, però toquen d’oïda. Ja comencem malament quan la paraula empresari, com si fos  una rampoina franquista, se l’ha de desinfectar i reciclar a emprenedor. Queda més light, però és més vell que la sopa d’all que el nom no fa la cosa i, agradi o no, els empresaris i els comerciants quan es poden guanyar la vida són els motors de l’economia dels països. Vaig llegir en una entrevista, no fa gaire, que un empresari foraster confessava: “a Espanya hi ha qui creu que si guanyes diners és perquè fas pobres als que treballen per tu, però és just al revés: com més ric em faci jo més bé viuran els meus treballadors”. Però a l’empresari se l’ha bescantat i desprestigiat tant, que els seus fills preferiren fer-se funcionaris o endollar-se a la política. Per sortir del forat negre necessitaríem crear cent mil empreses l’any, els propers tres anys. Com ho pensem aconseguir si a l’empresari li posem difícil per obrir i quan ha obert, el lliguem de mans i peus, regatejant-li el dret a manar a casa seva? Els claus no es poden entrar per la cabota i si és volen crear llocs de treball, hem de començar per posar al davant dels departaments governamentals de treball i de promoció d’empreses a gent que hi tingui les mans pelades, enlloc de teòrics carregats de títols i màsters, o a funcionaris quadriculats.