FILANT PRIM PER EXIGÈNCIES DEL GUIÓ

            Malparlà de la política i dels polítics s’ha convertit en un hàbit que podria acabar sent malsà, i quan es practica a nivell de proximitat, en l’administració local, com que tothom es coneix i sap de quin mal pateix el del costat i el de la casa del davant, els crítics solen ser mestres del ganivet i amants de la dissecció, i en un moment o altre tots hem encarnat aquest paper de borinots i potser ens ha encantat i tot. Per aquesta raó també cada vegada més, des que les vaques s’han quedat amb la pell i l’os, els ajuntaments miren de filar molt prim en qüestions d’administració dels pocs ingressos que els hi queden i algunes vegades pot semblar que s’han tornat paranoics en la política dels gestos. Però no és ben bé això, gestos de cara a la galeria; a la meva manera de veure són vertaders esforços de transparència que, després de tant de temps de passar-ne de llarg era ens ve tant de nou que, fins i tot, ens crida l’atenció com a fet excepcional, quan hauria de ser el més natural del món.

            En tinc tres pessics per mostra. En primer lloc, un petit ajuntament del Bages, Artés, fa públic trimestralment des de la web municipal quan li costa al poble mantenir tretze regidors. Colossal!, com deia en Pla quan algú el deixava espatarrat. Hem sabut, per exemple, que l’alcalde, de gener a març d’enguany ha costat 5.418,48 euros de sou, a més de 227,18 euros en concepte de dietes i 138,69 euros més per pagar telefonades de feina. I que cadascun dels quatre regidors de l’equip de govern s’han embutxacat cadascun 1.714,02 euros, mentre que els de l’oposició s’han hagut de conformar amb 376,32 euros per cap. Després de quedar-se en pilotes, metafòricament parlant, dormen més planers al no tenir res per amagar. Tanmateix, a Puigcerdà han tancat el pressupost de l’any passat amb un superàvit de 420.000 euros i perquè no sigui dit ja s’han afanyat a aclarir en què se’ls gastaran, fins a l’últim cèntim. I a Salt, al Gironès, fent punta al llapis han fet el petit miracle de rebaixar en un deu per cent el preu dels àpats de les escoles bressol sense minvar-ne la qualitat. És evident que si sempre s’hagués mirat tan prim, ara la majoria d’ajuntaments no estarien amb l’aigua al coll i s’haurien estalviat malentesos i interpretacions errònies, no només en quant a despeses ordinàries, sinó sobretot a les contractacions de serveis exteriors, assessoraments o informes puntuals sobre el sexe dels àngels o la llargada de la trompa dels elefants. Ara bé, mirant prim només perquè ho diu el guió no s’estalviaran les crítiques, ja que els ajuntaments a més a més de gestionar bé han de trencar-se el cap amb iniciatives que permetin crear riquesa.