UN EXEMPLE MÉS, QUE ABONA LA DESAFECCIÓ DE CATALUNYA

En Rajoy i en Rubalcaba, davant el pas decidit de Catalunya cap a l’emancipació definitiva d’un Estat que només la vol per xuclar-li tot el que pot, diuen que permetran que els deixi plantats i que sobre aquesta qüestió s’ho tenen tot parlat i, malgrat per altres interessos es barallin aferrissadament, pel que fa a escanyar Catalunya van de bracet fins on calgui. I no es queden curts a l’hora de bescantar-nos, als catalans, presentant-nos com uns desagraïts i uns irresponsables malgastadors que, si no fos perquè l’Estat ens deixa diners – la Santamaria ho va deixar ben clar la setmana passada, una vegada més -, ja estaríem a la bancarrota i amenacen amb la intervenció si no fem la farina blana, deixant d’emprenyar amb aquesta calumnia de l’espoli. “Com podeu dir que no us estimem – tenen la barra de declarar -, si sou la nineta dels nostres ulls i abans de veure que passeu gana ens trauríem el menjar de la boca?” Doncs, vés per on, mentre ens regategen diners, que són nostres, per emprar-los en infraestructures imprescindibles, sota governs socialistes i populars han malbaratat de les finances públiques per construir un aeroport gegant a Ciudad Real – aeroport fantasma va titllar-lo el diari francès “Le Monde” el juny de 2010 -, que va costar 1.100 milions d’euros, en bona part finançats per la Caja de Castilla-La Mancha, la qual arrel de un negoci tan rodó va ser intervinguda pel Banc d’Espanya mentre l’aeroport va entrar en concurs de creditors i, malgrat estar inoperant, encara el govern regional hi va injectar 140 milions d’euros més per pagar factures de manteniment dels equipaments. Tot va pensar que el proper dia 28 – quin altre dia millor que el dels sants innocents – es pot adjudicar aquella entelèquia al millor postor, a un preu de saldo: entre 80 i 100 milions d’euros. Amb exemples com aquest, com vol l’Estat central que Catalunya es pugui creure que conviure sota el mateix sostre és el millor que li pot passar? Ah!, i després d’aquesta mostra d’ineptitud i deixadesa en l’administració dels diners públics – un 20% dels quals han sortit de les nostres butxaques – cap polític pagarà per la malifeta. Que deixin de fer el tòtila amb la Constitució com a únic argument i es posin a parlar, demanant perdó primer per coses tan lletges com aquesta de l’aeroport que, per més inri, varen dedicar al Quixot. Fins i tot a ell li cauria la cara de vergonya.