Follow by Email

divendres, 20 de desembre de 2013

A ITÀLIA TIREN PEL DRET

Tanta mandra que els hi fa als nostres  polítics posar-se d’acord per aprovar una llei de finançament dels partits, vet-aquí que a Itàlia ho han resolt en un tres i no res. Tot s’ha de dir: gràcies a la mosca collonera dels diputats “grillini”. Segons sembla, no és tan apocalíptic com es va pronosticar que al búnquer tancat de la classe política carca, rància i quasi professionalitzada, tant a la dreta com a l’esquerra, s’infiltri de tant en tant algun torracollons, com el còmic Beppe Grillo, perquè entri una mica d’aire fresc als hemicicles parlamentaris, començant per suprimir les generoses transferències automàtiques de subvencions, en virtut dels vots aconseguits.. Des d’ara ja no serà l’Estat qui peixi els partits polítics, sinó que s’hauran d’espavilar amb els impostos o les donacions particulars dels seus simpatitzants, una decisió que agrairan els ciutadans farts dels escàndols protagonitzats per alguns dirigents impresentables que es van embutxacar diners públics per als seus capricis personals, sense cap escrúpol. Res que aquí ens vingui de nou. Els italians, doncs, que ho desitgin podran dedicar el 2 per 1000 dels seus impostos a finançar el partit que els vingui de gust, a través de la declaració de renda. També podran fer donacions, amb cert límits, i desgravar-les; però l’Estat els hi estarà a sobre i, a partir d’ara, els balanços dels partits hauran de ser auditats externament. I no s’acaba aquí la moguda: el PD del primer ministre, ha estat el darrer a tornar a la Hisenda, els 45 milions d’euros que va ingressar de subvencions després dels últims comicis, per no quedar en fals en vistes de l’efecte dominó de la febre de moralitat que van iniciar els “grillini” renunciant a les momes que s’havien muntat els polítics pagant l’Estat. Si els nostres veïns llatins han estat capaços de promulgar en quatre dies una llei que els obliga a renunciar a privilegis consolidats, per què als polítics d’aquí fa trenta anys que maregen la perdiu quan s'han de posar a establir unes regles de joc transparents per impedir el finançament dels partits sigui una comuna? Tant diligents com són quan es tracta de crucificar amb lleis absurdes, inclús fent-les entrar per la cabota, als ciutadans, sembla mentida que es facin el ronsa quan es tracta de posar ordre als seus corrals i parir, com Déu mana, a part de la llei de finançament, l’electoral o la de mecenatge, que fan més falta que no pas culmerdejar la llei d’educació, la de l’avortament o la de seguretat ciutadana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada