Follow by Email

dijous, 19 de desembre de 2013

PENSIONISTES OSTATGES

En un sentit o altre, quan els polítics se’n recorden dels pensionistes, malament rai: o bé és que s’acosten eleccions o que els necessiten com a esquer per engrescar manifestacions al carrer, que justifiquin que partits i sindicats serveixen d’alguna cosa; però la veritat és que poques vegades els pensionistes n’han tirat cap tros a l’olla sortint a cridar al carrer o refiant-se’n de les promeses dels polítics, llevat d’esbafar-se una mica. I és que quan els partits polítics toquen poder s’ho miren tot des d’una perspectiva més pragmàtica, i poc o res fan per resoldre coses tan simples com és mantenir la capacitat adquisitiva de les pensions contributives, per exemple, o acabant amb la flagrant injustícia de les pensions de viduïtat, sobretot en els casos que la vídua no té pensió pròpia i ha de fer front a les mateixes despeses generals, amb la meitat de la pensió del marit. Què han fet els partits polítics, inclosos els d’esquerres, quan han estat a la pomada, per complir allò que predicaven per guanyar-se la confiança dels pensionistes i aprofitar-se’n dels seus vots?Si no tinguéssim memòria de peix, potser recordaríem que va ser un govern socialista el primer en congelar les pensions i que un darrera l’altre tots els partits i els sindicats que tenen plat a la taula del pacte de Toledo, que se sàpiga, s’han fet el longuis a l’hora de posar fil a l’agulla a tantes reivindicacions pendents. I sent tan valents i cridaners quan es tractava d’escalfar el carrer, l’experiència ha demostrat que es caguen a les calces quan toca legislar una reforma del sistema públic de pensions que asseguri la seva sostenibilitat, mirant-se de cua d’ull uns als altres perquè sigui el del costat qui posi el cascavell al gat. Sabent que les pre-jubilacions són una sangonera escandalosa, per què els sindicats no paren de reclamar-les quan es negocia un Ero? Per què tothom ha mirat cap a una altra banda, quan anys enrere el diferencial entre ingressos i despeses no s’ingressava íntegre al fons de reserva de pensions sinó que servia per tapar altres forats pressupostaris? Per què es varen trobar diners per retornar a sindicats i partits patrimonis confiscats per la dictadura i cap veu va reivindicar que es tornés, també, als pensionistes els patrimonis consolidats des de l’any 1961 pels superàvits entre cotitzacions i prestacions? Com tenen la barra aquests partits i sindicats d’ensibornar els pensionistes perquè facin el préssec presentant reclamacions individuals per les quantitats retallades, sabent que no hi ha res a fer i que aquesta moguda no és més que un miratge? A la meva manera de veure, no és marejant la perdiu per les cantonades com es consolidarà el sistema de pensions sinó posant partits i sindicats els dallonses sobre la taula on es prenen les decisions, sent conseqüents amb les seves promeses electorals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada