He rebut varis
missatges d’amics avisant-me, esparverats: “ja saps que figures a la llista de
simpatitzants del grup <todo por España>”? Els hi xoca que pensant com
penso i faig palès en tots els meus comentaris penjats al bloc i en les meves
modestes intervencions a la tertúlia Gabinet de Crisi, de TV Canal Taronja,
pugui figurar com a simpatitzant d’un grup tan allunyat dels meus sentiments.
Malgrat defenso que s’ha d’escoltar tothom i que s'han de respectar totes les
maneres de pensar, en el cas concret del grup en qüestió crec que tinc l’obligació
moral de manifestar que no els trobo gens respectables, per la senzilla raó que
actuen com uns vulgars lladregots apropiant-se indegudament de les identitats
de persones alienes a la seva ideologia, simplement per provocar-les i fer-ne
befa. Ja que suposo no són tan ingenus de pensar que algú es cregui que significats
independentistes que apareixen com a presumptes seguidors d’aquest grup s’han begut
l’enteniment en una nit de borratxera; per tant, inclús des d’un punt de vista
estratègic, perjudica més que no pas beneficia la seva ideologia – si és que en
tenen – recórrer a maniobres tan burdes que freguen la delinqüència. Aquesta avinentesa
em porta a denunciar severament la facilitat com, a la xarxa, els pirates poden
actuar amb tanta impunitat i facilitats, jugant sense consentiment amb les
identitats d’usuaris. Tant escrupolosos com són a Facebooc en garbellar les sol·licituds
d’amistat, confonent moltes vegades les innocents peticions amb presumptes assetjaments,
no comprenc com després que infinitats d’usuaris s’hagin queixat explícitament
de l’ús indegut de la seva identitat per part dels manefles del grup “Todo por
España”, no s’hagi eliminat directament el compte d’aquest grup, per part de l’administrador,
per unes pràctiques que incorren en flagrant delicte. Que quedi clar, doncs,
que per mi qualsevol té dret a expressar la seva ideologia a cara descoberta i
amb un mínim de correcció, però no en tenen cap, de dret, els que s’apropien indegudament
del nom d’altres persones, algunes manifestament oposades al seu pensament, com
si hi combreguessin. Resulta esperpèntic, dit de passada, que l’única manera de
sortir-ne d’aquest llistat sigui demanant als delinqüents que l’han creat que tornin
allò que han robat. De totes maneres, vista la gent que hi figura en aquesta
llista redactada amb l’única finalitat d’emprenyar, potser sigui fins a cert
punt un honor figurar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada