Follow by Email

dilluns, 2 de desembre de 2013

LLIBERTAT I LLIBERTINATGE

A les acaballes de la dictadura, els seus peons més espavilats varen començar a endreçar unes quantes camises noves de trinca, per si de cas tenir-les a mà quan convingués llençar a la bassa la blava de tota la vida, per canviar de pell com les serps. Aquells trapelles oportunistes, alguns dels quals encara remenen cireres, a les hemeroteques queden perfectament retratats perquè eren els que sempre volien quedar bé amb la vianda al plat, fent jocs de paraules: “el règim no persegueix la llibertat, sinó el llibertinatge”. Ara reapareix aquest argument per defensar una llei de seguretat ciutadana, que entre d’altres aberracions democràtiques vol assegurar-se que els perepunyetes estiguin muts i a la gàbia. M’agradaria que s’entengués com un principi indiscutible de la democràcia, que llibertat d’expressió no significa que en nom de cap autoritat es pugui tancar la boca als ciutadans que estiguin en desacord en com se’ls mana. A la meva manera de veure, aquesta llei l’estan engiponant carques reciclats a demòcrates que es pensen que la llibertat d’expressió no es transversal, sinó que els que manen poden parlar pels colzes i la ciutadania s'ha de limitar a fer-los de claca, sense gosar ni a respirar i menys portar-los la contrària. Amb la nova llei avisen els ciutadans del perill de prendre mal si s’emboliquen en el relliscós terreny on la frontera entre llibertat d’expressió i llibertinatge és tan ambigua, perquè es tracta d'una trampa descarada. Un polític anglès, anomenat Oliver Wendell Holmes, fa temps que va aclarir d’una manera molt gràfica la diferència entre llibertat i llibertinatge, dient que l’única censura a la llibertat d’expressió que es pot consentir en un país democràtic és per evitar que es cridi foc!, en un teatre ple de gom a gom. Jo hi afegiria, a més a més, que la violència no té res a veure amb la llibertat d’expressió i que si, en un moment donat, s’han de reprimir els violents, no tindrà res a veure amb trepitjar el dret d’expressar-se o manifestar-se lliure i pacíficament. I per aconseguir-ho no cal una llei nova, aplicant les que hi ha ja en tenim de sobres, sobretot si els propis demócrates expulsen del seu cistell les pomes podrides.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada