A les acaballes de la dictadura, els seus peons més
espavilats varen començar a endreçar unes quantes camises noves de trinca, per
si de cas tenir-les a mà quan convingués llençar a la bassa la blava de tota la
vida, per canviar de pell com les serps. Aquells trapelles oportunistes, alguns
dels quals encara remenen cireres, a les hemeroteques queden perfectament
retratats perquè eren els que sempre volien quedar bé amb la vianda al plat,
fent jocs de paraules: “el règim no persegueix la llibertat, sinó el llibertinatge”.
Ara reapareix aquest argument per defensar una llei de seguretat ciutadana, que
entre d’altres aberracions democràtiques vol assegurar-se que els perepunyetes
estiguin muts i a la gàbia. M’agradaria que s’entengués com un principi
indiscutible de la democràcia, que llibertat d’expressió no significa que en
nom de cap autoritat es pugui tancar la boca als ciutadans que estiguin en
desacord en com se’ls mana. A la meva manera de veure, aquesta llei l’estan
engiponant carques reciclats a demòcrates que es pensen que la llibertat
d’expressió no es transversal, sinó que els que manen poden parlar pels colzes
i la ciutadania s'ha de limitar a fer-los de claca, sense gosar ni a respirar i
menys portar-los la contrària. Amb la nova llei avisen els ciutadans del perill
de prendre mal si s’emboliquen en el relliscós terreny on la frontera entre
llibertat d’expressió i llibertinatge és tan ambigua, perquè es tracta d'una
trampa descarada. Un polític anglès, anomenat Oliver Wendell Holmes, fa temps
que va aclarir d’una manera molt gràfica la diferència entre llibertat i
llibertinatge, dient que l’única censura a la llibertat d’expressió que es pot
consentir en un país democràtic és per evitar que es cridi foc!, en un teatre
ple de gom a gom. Jo hi afegiria, a més a més, que la violència no té res a
veure amb la llibertat d’expressió i que si, en un moment donat, s’han de
reprimir els violents, no tindrà res a veure amb trepitjar el dret
d’expressar-se o manifestar-se lliure i pacíficament. I per aconseguir-ho no
cal una llei nova, aplicant les que hi ha ja en tenim de sobres, sobretot si
els propis demócrates expulsen del seu cistell les pomes podrides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada