Follow by Email

divendres, 6 de desembre de 2013

LLIÇÓ PRÀCTICA DE BANCA

Aquest passat fi de setmana, més de 20 mil voluntaris han recollit en 48 hores per al Banc dels Aliments, tres mil tones i escaig de menjar. Es calcula que passen d’un quart de milió els ciutadans d’aquest país que no poden fer un àpat decent que inclogui carn, pollastre o peix, com a mínim cada dos dies, i que una de cada cinc famílies catalanes sobreviu de miracle per sota del llindar de la pobresa. Si no fos per iniciatives solidàries de la societat civil, molta d’aquesta gent ho passaria encara més magra o començaria a fer disbarats. A aquest Banc no es reparteixen dividends i els que el fan funcionar no perceben cap sou ni moma, sinó que hi posen de franc hores de lleure, si estan jubilats o a l'atur, o de son, si encara treballen, i dóna crèdit a les persones que endreixen la cua dels que no tenen més remei que parar la mà per menjar, fent mans i mànigues per a no deixar ningú amb el cul a l’aire, mentre pugui, buscant reserves sota les pedres. A l’altra banda del carrer hi tenim una altre mena de Banc, que és tan dolent que no s'amaga el nom. Sense anar amb embuts, és un immens abocador de porqueria immobiliària, una porqueria que s’han espolsat de sobre les entitats financeres que l'havien generat per mala gestió, endossant-la a un banc de merda que, per reial decret, es carregui el mort. I per aquesta operació, que en diuen de sanejament financer, sí que els governants hi han abocat el sac; tant com perquè la seva directora  s’embutxaqui mig milió d’euros l’any, a més dels sous arregladets de la resta d’executius i empleats, els quals no m’estranyaria que pel fet de treballar en un “banc dolent”, tinguin dret a un “plus de toxicitat”. El sanejament, diguem-ho clar, consisteix en saldar les existències a especuladors capitalistes d’arreu del món, sense mirar massa prim mentre tinguin la bossa plena. Però el més fotut de tot plegat, és que les misses per mantenir aquesta vergonya, sortiran de les butxaques dels ciutadans a base d’impostos, taxes i més retallades a l’estat del benestar. I si algun dia el mercat immobiliari revifa els actius que li quedin al Banc dolent i tornen a cotitzar-se a l’alça, qui en traurà profit no seran pas les víctimes de la bombolla que va provocar el daltabaix econòmic més greu de la història, avui clients si us plau per força del Banc dels Aliments, sinó aquella mateixa banca que ens va portar a la misèria i els quatre espavilats de tota la vida que la maneguen. Queda clara la diferència entre un Banc decent (el dels ALIMENTS) i un Banc que fa pudor (el DOLENT?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada