Follow by Email

dimarts, 3 de desembre de 2013

ESPANYA TOT A CENT

Tal com pronosticava el banquer Botin, els inversors d’arreu fan cua per mirar què en poden treure d’un país que salda existències, com un botiguer en fallida. Sembla que sí, que tota classe de Fons d’inversió volen sucar el melindro a la xicra de xocolata devaluada de les ofertes; no pas per solidaritat o per ajudar-nos a crear llocs de treball, sinó pura i simplement atrets pel benefici de comprar barat i vendre car, sense cap mirament ni escrúpol. Un exemple de com les gasten els capitalistes anònims dels Fons voltor el tenim a “Panrico”, una empresa que la família Costafreda se la va treure de sobre en bon estat, i que els successius Fons que se l’han passat d’uns a altres li han espremut tot el suc, recuperant la seva inversió a costa dels treballadors, d’Hisenda, de la Seguretat Social i de bancs que refiant-se de l'aparença de reis mags van enredar com uns passerells. Però el que no es pot consentir és que inversors d’aquesta mena aprofitin les facilitats que els hi ofereix un govern a la deriva, per queixalar el patrimoni immobiliari de pisos socials, a espatlles dels beneficiaris amb opció de compra. I no només perquè no queda clar si l’ambigua nova propietat d’aquests pisos respectarà les regles de joc del contracte social amb els llogaters, sinó perquè aquests inversors depredadors s’han quedat amb promocions senceres de pisos protegits, a un preu ridícul. I, sobretot, perquè el govern ha tingut la barra de no oferir a cap dels actuals beneficiaris d’aquests pisos el dret de tempteig, és a dir: tenir preferència per comprar el pis al mateix preu que ho ha fet el Fons. D’aquesta manera, els Fons es faran la barba d’or amb les plusvàlues generades per la venda d’uns pisos regalats pel govern, per un trist plat de llenties. És un dels grans sarcasmes d’aquesta crisi tant econòmica com de valors ètics: mentre voluntaris malden per omplir els bancs d’aliments perquè centenars de milers de persones no passin gana, a d’altres no els hi cau la cara de vergonya per descapitalitzar el país posant-lo a “tot a cent”, amb totes les benediccions legals. Potser fins i tot el fals Montoro els hi dóna les gràcies per la virolla fresca que deixen al calaix, per tapar els forats de l’establishment, no de les persones. Perdoneu les molèsties.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada