Follow by Email

dissabte, 28 de desembre de 2013

INNOCENTS D'HERODES A PILATS

Als innocents degollats per l’Herodes se’ls va fer sants; però els innocents que vint-i-un segles després són martiritzats i escorxats cada dia pels testaferros del capitalisme deshumanitzat, no pujaran pas als altars ni se’ls recompensarà per deixar-se pixar a sobre quasi sense dret a queixar-se i, el que és pitjor, sense veure-li mai la cara al seu botxí per, almenys, tenir algú concret a qui maleir els ossos. Perquè els Herodes d’avui dia oculten la fesomia darrera sofisticades màscares: “mercats”, “crisi”, “ajustos pressupostaris”, "les ordres de Brussel·les" ... Són les carotes que els permeten tirar la pedra i amagar la mà. Els Herodes d’avui es tapen uns als altres les vergonyes i s’enterboleixen mútuament la identitat mitjançant tripijocs d’enginyeria financera, per evitar així passar a la història amb nom i cognom, com el  burro del seu avantpassat rei de Judea. Per aquesta raó, precisament, els innocents contemporanis mereixen que se’n conservi la memòria de les seves peripècies per sobreviure, ja que encara que la història només l’escriguin els triomfadors per explicar-la com els rota, també els derrotats en formen part d’aquesta història i no és just que acabin escarnits com a cornuts, només perquè són incapaços de seguir pagant el beure de la festa. No tots el innocents sense sostre que han de viure com perdularis varen néixer, per exemple, sent pelleringues de persona, sinó que s’hi han tornat després de perdre, un darrera l’altre, tots els trens del benestar a que tenen dret, en mans de pocavergonyes amb les mans i les consciències brutes. Tampoc els innocents malalts crònics s’han de sentir vulnerables i desesperats perquè la Sanitat pública els arracona de mica en mica, obeint les consignes dels que administren el pastís quedant-se'n el bocí més gros, amb l’excusa que potser no és sostenible posar a l’abast dels que tenen mala peça al teler tractaments caríssims que no curen sinó que només allarguen. Tanmateix, no oblidem els innocents que es refiaven dels estalvis de tota una vida de treball per si tenien un mal de ventre quan fossin grans, i ara es rosseguen acollonits els punys perquè entre potineries dels bancs i retallades de l’Estat s’han quedat amb una mà al davant i l’altra al darrere. I, per descomptat, cap dels tres mil i escaig d’innocents que s’han llevat la vida enguany, només a Catalunya, s’han de quedar en l’oblit, ja que és ben cert que a causa de l’estrès que suposa viure amb l’ai al cos, caigueren abatuts per desequilibris nerviosos que els anorrearen la personalitat, l’esperança i la fe. No n'oblidem a cap d'aquests innocents avui, ni tampoc ho fem amb els seus botxins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada