RELATIVITZANT LA MARATÓ

No voldria tirar aigua al vi, però algú ha de dir que sent fantàstics els resultats eco-nòmics de la Marató de TV3, podrien ser molt millors si enlloc de rascar-se la butxaca encara no cent mil persones, fossin aquell milió i escaig de ciutadans que es van manifestar per a la independència. Ja sé que aquesta reflexió pot semblar iconoclasta però si teniu la paciència de llegir-la fins al final, estic segur que em donareu la raó perquè, a la meva manera de veure, no hi ha cap mètode més ràpid d’acostar-se a la veritat que relativitzant els enunciats amb que s’envolta la seva definició. Si només considerem els darrers cinc anys, podem establir el següent quadre sinòptic:

    2008 –  6.792.341 euros – 81.484 donacions –     86 euros de mitjana per donant

    2009 –   7.120.569 euros –  61.838 donacions – 116 euros de mitjana per donant

    2010 –   8.735.103 euros –  71.325 donacions – 123 euros de mitjana per donant

    2011 –   8.931.418 euros –  60.920 donacions – 147 euros de mitjana per donant

    2012 – 12.387.634 euros –  80.861 donacions – 153 euros de mitjana per donant

Els números són prou explícits perquè calgui una explicació suplementària i gairebé apostaria que per vosaltres són tan sorprenents com han estat per mi, ja que al valorar la Marató era dels que tendia a quedar-me bocabadat davant la solidaritat de la gent. Doncs, mireu, ja veieu que podríem doblar la recaptació simplement mullant-nos uns quants més tot i rebaixant la mitjana vint vegades. És a dir, per entendre’ns, enguany el resultat podria ser de record, només si es donessin aquests paràmetres:

 2013 – 20.000.000 euros –  2.000.000 donacions – 10 euros de mitjana per donant

Si hem estat capaços de mobilitzar-nos per tantes causes nobles, per combatre la plaga de les malalties neuro-degeneratives ens quedarem a casa? Vinga, anem per feina!