UN ANY DE TRANSICIÓ CAP ENLLOC

De petits ens varen ensenyar a no deixar per demà, allò que podíem enllestir avui; però es veu que la lliçó no la vàrem trascolar massa bé, i més aviat tendim a gandulejar a l’hora de fer allò que toca quan toca. I és que fer el que convé quan convé, generalment és incòmode i impopular i no satisfà tant com marejar la perdiu. Per aquesta raó, tantes vegades lamentem, quan li veiem el cul a la gallina, que no s’hagi pres la decisió adequada en el moment apropiat. Quantes coses haurien anat d’una altra manera si els que tenien de prendre decisions cabdals no haguéssim fet el ronsa, per comoditat o per covardia, tant en els afers públics com en els privats o personals? Per desgràcia no sempre és possible refer-se de les seqüeles de no haver actuat sense contemplacions quan era necessari. Ja m’heu sentit repetir a bastament  que si sobre tot el "fandango" de la crisi econòmica s’hagués dit tota la veritat des de bon principi, de ben segur s’hi hauria pogut posar remei, enlloc d’entestar-se en trampejar la situació amb cataplasmes, per conveniències electorals o per eludir responsabilitats personals. Però quan analitzem el per què de la manca de reflexos i de múscul dels governants, sigui on sigui sempre ens topem amb la mateixa evidència: dient la veritat crua i nua no es fan amics i, per torna, es corre el perill de perdre el poder. Possibilitat que la majoria dels que s’hi rebolquen satisfets, com els porcs a la seva baconera, no volen de cap manera que succeeixi ni de broma. Per tant, el més fàcil es ensibornar la parròquia amb frases fetes i jocs de mans que no porten enlloc, per amagar la trista realitat de la seva impotència. Quan la "trola" ja no cola més i el sòl s’esquerda fent tremolar les cames dels il•lusos que somniant en un paradís es desperten en un vesper, amb la paraula crisi es volen tapar totes les boques indignades. Durant el dol que hem estat passant un any més per la pèrdua de l’estat del benes-tar, la sensació de la ciutadania és que si s’hagués actuat diferent, amb més noblesa i seny, ens hauríem estalviat molta fallida inútil i desesperació innecessària. Si és que els polítics, tant els que toquen poder com els que s’entretenen tocant a morts des de l’oposició, fan alguna vegada examen de consciència a final d’any, enlloc de prendre’s un trago amb l’home dels nassos, potser que reconeguin les ficades de pota i no juguin més l’any vinent a seguir tirant pilotes fora i facin, d’una vegada, allò que els hi reclamen els ciutadans, abans no se’ls hi podreixin els problemes als dits traçant enrevessats camins que no porten enlloc, perquè en comptes d'agafar una drecera per arribar d'una vegada a destí, s'entesten en caminar per camins que només porten cap a un laberint.