ELS DINAMITERS DE LA CONSTITUCIÓ

Mala peça al teler, quan les pròpies institucions de l’Estat són les que es carreguen, a còpia d’acumular potineries, la Constitució que els hi va donar la vida. Totes les institucions i poders de l’Estat, començant per la pròpia Monarquia, passant pel Tribunal Constitucional i acabant en l’últim dels òrgans administratius, perden oli escandalosament i no serveixen perquè els ciutadans se sentin emparats i segurs de ser tractats sense discriminacions. Després d’esmorzar cada dia amb notícies que ens refreguen que no n’hi ha un pam de net, només ens faltava assabentar-nos que, inclús al sostre de la sagrada Agencia Tributària se li han fet degoters i alguna paret mestre amenaça d’ensorrar-se. En la meva joventut se sentia a dir, quan es volia remarcar que te’n podies refiar d’una persona o d’una empresa, que “era més legal que la Caça i la Pesca”. Avui dia, semblava que almenys Hisenda llaurava dret, sense fer tentines; però resulta que no, si hem de fer cas de tots els draps bruts que s'han airejat des de dintre mateix, sembla que no per despit sinó perquè se n’han afartat de fer de titelles de la política. Tanmateix, de tota aquesta merda, el que fa més mal és que el propi ministre hagi fet servir la “porta giratòria”, aquest eufemisme inventat per descriure les anades i vingudes d’alts funcionaris, cavalcant entre l’administració i l’empresa privada. Sense pressuposar cap pràctica il·legal, estarem d’acord que no és estètic i, segurament tampoc ètic, que avui hom estigui aixecant actes d’infracció a contribuents incomplidors i demà s’assessori a contribuents que volen complir, però el menys possible. Repassem els socis dels bufets de més prestigi i veurem com hi figuren, i no se n’amaguen perquè és un “valor afegit”, inspectors d’Hisenda o de Treball en excedència. Ara bé, si es confirma que el propi Montoro entre etapa i etapa de ministre d’Hisenda assessorava sobre com despistar els inspectors de l’Agència Tributària, seria la guinda que faltaria als desenganyats de la Constitució, per engegar-la a parir panteres. Per tant, cal tenir clar que els dinamiters de la Constitució no son els ciutadans que surten al carrer a manifestar-se reclamant treball, llibertat o justícia, sinó els que des de dintre de les pròpies institucions li fan pam i pipa i la desprestigien amb els seus tripijocs.