Quan ets jove, el
temps té una importància relativa perquè et sembla que te’n queda tant per
davant que no te l’acabaràs mai; però quan comences a fer-te gran dones al
temps la importància que té i si ets una persona inquieta, amb projectes
inacabats i
uns quants per endegar, procures no perdre’n ni
una gota de temps perquè trobés sentit a allò que de petit senties dir a l’avi
i no sabies ben bé de què et parlava: “vigila, nano, que la processó és molt
llarga i el ciri molt curt”. Ahir vaig fer anys, com molts de vosaltres, amics,
sabeu de sobres perquè vàreu abocar el sac de bons desitjos a la meva bústia,
la majoria d’ells encoratjant-me a continuar escrivint. Em van agradar aquestes
felicitacions perquè jo sóc d’aquells que penso que mai de la vida et pots
quedar sense projectes, sense il•lusions, sense raons per aprofitar el temps a
cremadent i a totes hores. Sóc dels que opino, defenso i recomano, sobretot als
que no som de la primera volada, que no ens conformen només “a passar el temps”
de la millor manera possible, sinó que procurem utilitzar-lo per sentir-nos
vius, per sorprendre’ns cada dia amb una nova fita per assolir, sigui en
l’àmbit personal com en el col•lectiu. I això val per totes les edats, perquè
hi ha gent de trenta anys que limitant-se a “passar el temps”, fan cara de
pansits com si fossin vells xarucs sense ànsia per res. Sempre s’ha de tenir un
projecte nou en el qual invertir temps i energia, perquè no és el temps el que
passa, passem nosaltres. Per aquesta raó no cal que ens capfiquem amoïnats amb
les notícies negatives que ens engargamellen cada dia des dels mitjans perquè
això els hi aporta parròquia i audiència, perquè de tot plegat tal dia farà un
any. Per tant, aprofitem el temps per treure-li a la vida tot el profit que
puguem per sentir-nos realitzats com a persones, que és el projecte més
important, i no perdem el temps "matant el temps" perquè el temps en
abstracte és immortal: quan parlem de “matar el temps” estem parlant del
“nostre temps” i no paga la pena ser tan estúpids. Permeteu-me que us desitgi
que sigueu feliços més que aprofitant tot el temps que us queda per davant,
trobant-li sentit i relativitzant les miseries i les puntades de peu de la
vida, ja que tal dia farà un any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada