Follow by Email

dimarts, 25 de març de 2014

L'ALEGRIA HA DURAT POC

No sóc dels que creuen en miracles i, per tant, em costava molt d’empassar-me la interpretació positiva que els partits sobiranistes feien de l’informe que la Fiscalia del TSJC havia redactat, en el sentit que era possible parlar-ne d’un possible encaix del dret a decidir que defensem els catalans, amb la Constitució espanyola. Però les valoracions optimistes que en feien destacats independentistes del que semblava una escletxa en la monolítica paret del NO oficial, permetria especular als entesos que potser després de les europees hi hauria un inici de distensió i a mi mateix tanta eufòria em féu dubtar de les meves habituals aprensions. Per desgràcia, només ha durat vint-i-quatre hores el miratge: el fiscal mateix s’ha encarregat de desmentir els brots verds i, obedient a la veu dels seus amos, ha ratificat amb tota contundència que ni parlar-ne de la permeabilitat constitucional. Vol dir això que els sobiranistes tenen pa a l’ull i que varen confondre els desitjos amb realitats, fent volar coloms? De cap manera. Digui el que ara digui la fiscalia, el que va escriure la setmana passada en l’informe que acompanyava l’escrit d’oposició a la denuncia d’uns busca-raons, que acusaven de sedició al president Mas, era més clar que l’aigua: “... amb la regulació legal apuntada i la jurisprudència del Tribunal Constitucional es pot discutir raonablement l’encaix de la consulta-referèndum prevista per al dia 9 de novembre, però la discussió jurídica s’ha de situar en seu constitucional, sense que es pugui convertir una decisió política en una resolució administrativa prevaricadora”. Ara que el fiscal ho desmenteix com un gall de panses, potser caldria reflexionar sobre les raons d’aquesta marxa enrere anant una mica més enllà de les simples aparences, fent-nos unes quantes preguntes: com es va filtrar als mitjans un escrit dirigit en principi al jutge instructor de l’expedient d’una querella, sobre la qual no ha recaigut resolució? No serà que el desmentiment del fiscal obeeix més a l’emprenyament per haver transcendit un escrit, confidencial abans que el jutge no el desvetllés, en que recomanava l’arxiu de la querella, que no pas a un canvi de parer jurídic sobre el fons de la qüestió? Si les meves sospites fossin certes i algú va precipitar-se publicant quelcom que no podia sortir del secret del sumari abans d’hora, potser que algú s’ho faci mirar. Les presses són males conselleres i desenvolupar estratègies equivocades pot portar a un cul de sac. D’altra banda, les raons jurídiques del fiscal per rebutjar la querella per sedició no es poden considerar cap picada d’ullet als defensors del sobiranisme, sinó que es basen en l'aplicació d'una estricta doctrina jurídica: “... no existeix un fet possiblement delictiu abans que s’hagi produït de manera efectiva”. És a dir: mentre el president no convoqui la consulta “no existeix l’ordre o resolució ferma i de fons de desobediència”. Ja veuríem com es pronunciaria la fiscalia l’endemà de la convocatòria. Precisament qui ha entès el raonament del ministeri fiscal han estat els querellants: serà per això que han presentat una nova querella contra la Carme Forcadell, instant la il.legalització de l’ANC, no pel que fan sino pel que diuen?         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada