NEUTRALITAT ABSURDA

A l’espera de si es fa o no el referèndum camuflat de consulta per a no ferir la susceptibilitat dels llepafils, com que hi ha  temps de sobres per tot se’n sent a dir cada una que n’hi hauria per tirar el barret al foc, si no fos que ja estem curats de ximpleries. Ara sembla que els que maregen la perdiu buscant tres peus al gat, s’han entestat en reclamar que en el procés sobiranista el govern ha de mantenir una rigorosa neutralitat. Els que defensen aquesta tesi no tots són esgarriacries: n’hi ha molts que parlen de bona fe i, a més a més, no s’expliquen pas malament. Us he de confessar que a mi mateix, en llegir aquest cap de setmana un article eixerit sobre aquesta qüestió, em va ballar el paraigua. Però si tens un xic de senderi, després de rumiar-hi t’adones que la proposició es tracta d’una subtil bestiesa, que només serveix per embolicar la troca i fer trontollar els indecisos. El govern s’ha de comprometre a fer respectar escrupolosament les regles de joc democràtiques com a organitzador d’unes eleccions o d’una consulta, però de cap manera es pot obligar a no ser bel•ligerant a favor de les seves preferències electorals o ideològiques, sense embuts. Per tant, a la meva manera de veure, desqualificar aquest govern o qualsevol d'altre amb arguments tan agafats amb pinces, no té cap més objectiu que intoxicar l’ambient i marejar la perdiu, posant pals a la roda uns quants perepunyetes disfressats de demòcrates. La democràcia no és una ciència tan complicada que s’hagi de tenir carrera per entendre-la: n’hi ha prou i de sobres amb tenir sentit comú, poca malícia, un petricó de paciència per saber escoltar i un sac de respecte per a les opinions dels altres. Perquè se m’entengui el raonament que us proposo reflexionar avui, examinem la situació que tenim davant del nas. Condicionats els polítics que governaven, per l’impuls inequívoc d’una part important de la ciutadania des del carrer, en un moment donat van convocar eleccions declarant el seu credo sobiranista i prometent que si al Parlament assolien majoria convocarien el poble a un referèndum per esbrinar si, a més de pancartes i manifestacions, la societat civil posava també els vots suficients a les urnes per fer girar la truita. Com que al Parlament la majoria dels diputats electes es decantaven per la sobirania de Catalunya, enlloc d’abusar d’aquesta majoria per declarar unilateralment la independència, van decidir - amb el govern al capdavant - donar totes les passes necessàries, la primera d’elles consultar a la ciutadania. Dit això, al govern se li pot exigir legítimament neutralitat absoluta i que no faci ostentació pública de  la seva tendència ideològica? Em sembla que el govern només ha de procurar jugar net i garantir als que no pensen igual que ell la possibilitat d’expressar i defensar les seves idees. Ja seria el no va més que el govern que se la juga endegant un procés d’autodeterminació, amagués el cap sota l’ala, per una discreció malentesa, alhora de posicionar-se i liderar el procés. Introduir aquest debat em sembla pervers i per molt que es vulgui fer veure que és democràtic, en el fons no es altra cosa que una fal•làcia. I la faci córrer qui la faci córrer, que se sàpiga que als que ho propaguen se'ls hi veu la de sota!