LA SOPA D'ALL

La setmana passada el govern central va aprovar un reial decret per evitar que unes 350 grans empreses que sumen entre totes un deute de més de 100.000 milions d’euros acabin fen fallida, si cauen als peus dels cavalls en un concurs de creditors. Aquest canvi normatiu, del qual també se’n podran beneficiar els acords individuals de creditors en les petites i mitjanes empreses, l’executiu el va vendre com si fos la sopa d’all, quan en realitat ja fa mesos que la majoria de jutges mercantils de Catalunya li estaven fent el salt a la vigent llei concursal per evitar la liquidació d’empreses viables, amb la majoria de bancs creditors disposats a dóna'ls-hi un cop de mà, només perquè creditors amb paquets minoritaris de deute bloquejaven l’acord. Aquests pals a la roda, en general, els posaven entitats estrangeres que donaven per perduda la seva inversió a Espanya o fons voltor que havien comprat deute a preu d’enderroc, per quedar-se amb el patrimoni immobiliari de les empreses a les que provocaven, via concurs de creditors, la fallida fulminant. Els criteris dels jutges de Catalunya simplement s’emmirallaven en fórmules jurídiques més que suades en altres països, com és el cas del Regne Unit o els Estats Units. I per què els jutges de Catalunya li feien el salt a la legislació mercantil espanyola? Doncs senzillament per sentit comú: si no es treien el son de les orelles, la processó d’empreses que seguirien els passos de Metrovacesa, La Seda, Cortefiel o Orizonia - que es varen aixoplugar al  Regne Unit per reestructurar el seu deute - farien forrolla.  Per tant, el govern central enlloc de treure pit dient que ha inventat la sopa d’all, hauria de fer una cura d’humilitat i reconèixer que una vegada més ha fet tard i que no ha fet altra cosa que posar-se les piles davant un panorama empresarial que fa posar els pèls de punta, encara que no se'n parli gaire: el deute de les empreses, a setembre de l’any passat, equivalia al 130% del PIB, és a dir, 1,3 bilions d’euros. Si les bones intencions no es torcen al redactar el reglament que el Banc d’Espanya haurà de definir abans de setmana santa, tant les empreses en capella de fer l’ànec  com la banca disposada a dóna’ls-hi un cop de mà de bona fe, no hauran de patir pels fons voltor que s'amaguin entre els creditors minoritaris, i ja no es bloquejaran acords de refinançament fins i tot venent-se drets de vot. No sé si m’he explicat bé per atrevir-me a exposar-vos un tema una mica feixuc de pair un dilluns i amb l’estómac buit; però volia deixar clar que en Montoro no ha fet res més que allò que no tenia més remei que fer i que a Catalunya, com sovint passa, ja feia dies que sense tanta fressa ja estàvem fent. En definitiva, que la sopa d’all fa temps que està inventada i quan alguns hi van d’altres ja fa estona que en tornen.