L'ENVAEIXO PERQUÈ ES MEVA

Cada dia, en diferents indrets del tercer món es trinxen vides humanes a mansalva per satisfer els interessos de senyors de la guerra impresentables, sense que l’anomenada comunitat internacional mogui un dit amb prou energia per aturar les sagnies d’innocents i només malden perquè no perillin els pous de petroli, de gas o els jaciments de minerals estratègics. Però quan es trenca el plat bonic a alguna de les grans potències i aquesta ensenya les dents emprenyada, com acaba de fer Rússia envaint Crimea i amenaçant Ucraïna, es toca a rebato i enlloc d’oficiar cerimònies de la confusió en el Consell de Seguretat de l’ONU, els màxims capitostos a qui se’ls hi crema la paella agafen el telèfon i es diuen el que s’hagin de dir. Sembla que l’Obama i en Putin la varen fer petar durant hora i mitja. Si així fos, m’agradaria saber, de veritat, de què va anar una conversa tan llarga. Evidentment no ha servit perquè els russos abaixessin els fogots, sinó tot el contrari: tota la península de Crimea ja la tenen al sac i Kiev, amb l’aigua al coll, demana auxili a Europa, tement que Ucraïna estigui en capella d’una violació massiva. Què s’han dit Obama i Putin, doncs, en quasi dues hores de conversa? Si fóssim malpensats podríem dir que s’han posat d’acord sobre les línies vermelles que ni l’un ni l’altre creuaran en el transcurs d’aquesta crisi. Parodiant l’ultimàtum que els americans varen fer arribar als soviètics quan la crisi de Cuba, en el sentit que mai permetrien que a una tirada de pedra de Florida s’instal•lessin rampes de míssils nuclears, en Putin pot haver-li recalcat al seu col•lega americà que mai de la vida consentirà perdre el control polític d’un territori tan estratègic per Rússia en tants aspectes, com és Ucraïna. Quasi m’imagino la cara d’en Putin dient-li, en pla fatxenda: “a més a més, l’envaeixo és perquè és meva”.  En el rerefons de totes les guerres hi ha una explicació econòmica; inclús quan sembla que no, hauríem de recordar que els beneficiaris de les guerres, encara que siguin tribals, són sempre els mateixos països desenvolupats que fabriquen armes a tremuja. Potser els diplomàtics comunitaris que varen apostar fort per atraure una Ucraïna mig depauperada a la zona d’influència europea no varen valorar prou si Rússia s’empassaria aquest gripau sense badar boca. I com que el diner és poruc, avui segurament les borses se’n ressentiran de la tensió política i la prima de risc és probable que doni un ensurt als països quina economia penja d’un fil. I es que quan algun dels grans mascles cabrons d’aquest aquelarre mundial en que ens fan ballar fan un pet, un esternut o un rot, arreu apareixen mil esquerdes.