ESPIGOLANT

- Ja us vaig comentar fa temps un dels meus vicis més arrelats i recurrents: subratllar, a mesura que llegeixo diaris o llibres, aquelles frases que em diuen alguna cosa per la seva originalitat, bellesa o enginy argumental, coincideixen o no amb allò que penso i sento. M’ha semblat interessant, avui que estic una mica espès, compartir amb vosaltres algunes de les darreres anotacions que he espigolat. Us estalvio d’on les he tretes, perquè crec que interessa més allò que suggereixen que no pas la seva paternitat. Vet-ho aquí:

● “De què serveix llegir la lletra petita d’un contracte si no podem canviar-la?”

● “De fet, el diàleg l l’esperit de construir junts el futur, són potser els primers pilars que fonamenten la identitat d’un català”.

● “Donem importància als lideratges, però la gràcia dels líders és que siguin allà on toca quan toca per donar sentit a un desig previ de molta gent.”

● “La construcció del paradís a la terra no forma part del programa de les democràcies”.

● “Quan la pobresa entra per la porta, l’amor salta per la finestra i fuig”.

● “La desmemoria és el màxim botí dels demòcrates indecisos”.

● “Qui administra el perdó es fa més gran en assumir les pròpies culpes”.

● “La  corrupció percebuda en política sempre és més gran que la real”.

● “La tolerància és un valor que molt pocs tenen. Hem conviscut més de trenta anys en democràcia, però la tolerància, el respecte per l’opinió i les creences dels altres, és molt baixa. Vivim enmig d’un gegantí foc creuat de desqualificacions públiques que no cessa, que es esgotador i que no sembla que s’hagi d’aturar.”

● “Qui pensa el benestar en termes monetaris opina que passar temps fent l’amor és perdre diners”.

● “Si aquest món tan divers i complex encara s’aguanta és perquè hi ha gent que el fa funcionar i hi posa el seu ànim. Hi ha empreses que treballen, funcionaris que fan bé la feina, persones que s’ajuden les unes a les altres, escoles que ensenyen, centres sanitaris que curen, transports que funcionen, potser amb una certa conflictivitat, com la mateixa vida, però amb voluntat de ser-hi. No estaria gens malament que totes aquestes persones i coses que funcionen també sortissin a les portades dels diaris com una part molt important de la realitat quotidiana”.

● “Els catastrofistes ho tenen fàcil: quan l’apocalipsi no arriba, canvien de data i tornen a començar el compte enrere”.

● “L’orgasme pot ser grandiós si és íntim, perquè llavors respira la solemnitat que es mereix. Quan es converteix en una cosa pública, el moment perd la seva màgia i la seva bonica fragilitat, i aleshores només és una ganyota en el buit”.

Com us en haureu adonat, alguns d'aquests tastets s’han de mastegar dues vegades per pair-los bé, però tots alimenten les neurones.