L’executiu català posa al mercat un lot de 13 edificis
públics, per un preu de sortida de 215 milions d’euros, que s’adjudicarà al
millor postor mitjançant subhasta pública, amb la finalitat d'aconseguir
recursos per quadrar els comptes corrents de l‘exercici. De fet, la quantitat
d’ingressos per liquidació de patrimoni - pignorant immobles o concessions per liquiditat -
hauria d’aportar 2.300 milions d’euros a la caixa, segons les previsions pressupostaries;
justificant-ho tot plegat per la necessitat de tocar calent si es volen deixar
tranquil•les les tisores de podar serveis i sous als funcionaris per una
temporada. L’any 2011 ja es va fer un primer assaig saldant 21 oficines,
propietat de la Generalitat, que varen anar a parar a unes altres mans a canvi
de 331,6 milions d’euros. Suposo que ja hi deu haver alguna comissió
parlamentària que vetlla perquè amb aquestes operacions a la desesperada i amb
la pressió de tenir l’aigua a coll no es faci, a sobre, el negoci d’en Robert
amb les cabres. Em refio que els números surtin i que no es vengui al primer
que passi, però si voleu que us sigui sincer en tinc els meus dubtes i no ho
veig tan clar com ens ho expliquen. I és que és més vell que l’anar a peu i
s’ensenya a totes les escoles de negocis que quan un comprador potencial sap
que el venedor té pressa per vendre - perquè necessita les peles com el pa que
menja - no s’hi posa precisament bé per fer-li cap favor al venedor, sinó que
més aviat mira d’aprofitar-se’n de que passa gana per escanejar-lo tant com pugui,
perquè els compradors no són germanetes de la caritat sinó especuladors de la
família dels corps, llevat de l'excepció necessaria per confirmar la regla. En
aquesta vergonyosa liquidació d’existències, un dels edificis que formen part
del lot dels 13 edificis que seran subhastats en breu - el més adinerat de
tots, per cert - és el que ocupa la Conselleria de Benestar Social i Família,
que està de capa caiguda. Un cop feta l’operació, si tot surtis rodó deixaria
35 milions d’euros i la Conselleria s’hi podrà estar a lloguer durant vint
anys, si és que a la Conselleria li queda feina per fer. No se sap, però, de
quin lloguer estem parlant ni tampoc el nom del nou amo de l’edifici. De les
dues úniques coses que en podem estar segurs, una és que la descapitalització
no és culpa només d’haver estirat més el braç que la màniga, sinó de la
gasiveria d’un govern central que amb l’excusa de la solidaritat entre
comunitats obliga a anar de manlleu com una pidolaire la que té la capacitat
tributària més alta de l'Estat, no retornant-li allò que li correspon per
justícia. I l’altra és que el patrimoni de la Generalitat es quedarà amb la
pell i l’os després que els tutors de
Catalunya, de mica en mica es vegin obligats a polir-se-li tot el dot.
Aleshores, com la casarem a la pubilla si es queda amb un esclop i una
espardenya? Esclar, doncs, que la pubilla s’enfila per les parets i se’n vol
anar de casa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada